A tot l’Estat hi va haver gairebé 11.000 abandonaments, és a dir (i per als amants de l’estadística), un cada hora.

L’infractor més comú d’aquest delicte, tipificat en els articles 226 i 227 del Codi Penal, respon a un home que deixa de pagar la pensió alimentària que prèviament un jutjat ha fixat arran d’una separació matrimonial. La infracció apareix amb dos mesos seguits sense passar la prestació econòmica o quatre si no són consecutius. Els càstigs suposen arrestos de caps de setmana, entre vuit i vint.

En el cas que l’abandonament posi en perill la vida, la salut o la integritat d’un menor, les penes que s’imposen oscil·len entre els dos i els quatre anys de presó.

Morosos amb visites

La majoria dels morosos són homes, afirma l’advocada especialitzada en família Lara Padilla qui, prenent de base la seva experiència professional explica que en moltes ocasions es deixa de pagar la pensió al·legant «insolvència» econòmica que, en realitat, no deixa de ser res més que «aparent». És a dir, falsejada per no complir amb el deure.

Malgrat tot, la llei empara els pares morosos, que no perden, per regla general, el seu règim de visites perquè es considera que són un dret dels menors.

Els governs espanyol i català han anunciat la creació d’un fons de garantia de pensions per avançar les prestacions a les dones que no reben del seu excompany els diners reconeguts a través de sentència judicial.

De moment, no hi ha cap data concreta per posar en marxa aquesta borsa d’ajuts però sembla clar que no serà abans de l’any 2007.

Alacant, líder a l’Estat

Els alacantins lideren el rànquing dels abandonaments familiars, segons recull el mateix informe judicial. En aquesta província del País Valencià, en un any s’han oficialitzat 1.300 denúncies, per davant de zones amb molta més població, com les comarques de Barcelona, Madrid (1.212 casos) o Guipúscoa (114).  Sense dades de Girona, a la demarcació de Lleida es van tramitar 55 denúncies i a la de Tarragona, 288.