Des de 1662, la Companyia (els jesuïtes) dirigí el col·legi (de la noblesa). A finals del segle XVIII, Josep Pau Ballot, un professor del Col·legi de Cordelles comença a pensar en confeccionar una gramàtica de la llengua catalana. Fins aleshores, les gramàtiques publicades (com, per exemple, el 1676, la Gramatica cathalana breu i clara de Llorenç Cendrós) tenien, curiosament, com objecte l’ensenyament de la llengua llatina.

Ballot va escriure, finalment, el seu llibre a partir de 1810, quan el país estava ocupat pels exèrcits napoleònics i formalment integrat a l’imperi francès, i Diari de Barcelona es publicava a dues columnes, en llengua catalana i en llengua francesa. El text de Ballot es publicà per plecs a Barcelona de 1813-1815, amb el títol Gramatica i apologia de llengua cathalana. Fou un índex de l’inici de la modernitat.