Fins a on pot arribar un assetjador immobiliari per fer fora d’un pis els inquilins? Els advocats que han hagut de lidiar en aquests casos van denunciar dijous casos que demostren que no hi ha un límit, almenys, ara com ara. Ensabonar els esglaons de l’immoble perquè els llogaters caiguin o introduir-hi rates i escarabats són algunes de les "tècniques" que s’han utilitzat a Barcelona.

L’assetjament immobiliari afecta de forma especial les persones grans, "que són més febles física i psíquicament", tal com apuntava el president de la Comissió de Drets de la Gent Gran del Col·legi d’Advocats de Barcelona, Jordi Muñoz. "Es juga amb la por", afegia.

I és que els assetjadors immobiliaris recorren també a pràctiques "passives", com ara deixar de pagar els serveis de llum, aigua o gas o no fer les reparacions que calguin a la finca i deixar que es degradi. Recorren a tot tipus d’estratègies per no cobrar el lloguer, ja sigui canviar d’oficina bancària sense notificar-ho o bé, simplement, negar-se a rebre l’import.

En el cas de la veïna del Clot Rosa Talón, pendent de data de judici, fa tres anys que se li va tallar el servei d’aigua. L’advocada del cas va enviar un burofax a la Fiscalia per tal que es prenguessin mesures cautelars mentre durava el litigi. A hores d’ara, però, Talón encara no ha recuperat el subministrament.

Aquest és un exemple que porta a la portaveu de l’Associació d’Afectades per la Violència Immobiliària, l’advocada Laia Serra, a criticar "l’immobilisme" del Fiscal dedicat especialment a l’assetjament immobiliari. Serra exposa que l’Assemblea contra la Violència Immobiliària, formada per diverses entitats, li va demanar una trobada que any i mig després no s’ha fet.

Amb tot, s’ha constatat un estancament dels casos denunciats de mobbing. Muñoz apunta a la crisi i al trencament de la bombolla immobiliària, juntament amb la millor cobertura legal i la difussió als mitjans de casos resolts favorablement per la víctima.