Abans eren la Maquinista, Macosa, Olivetti, Pegaso o Inoxcrom. Ara, Nissan, Seat i pocs més. Són noms que van fer de Barcelona un motor industrial i econòmic. Del Petit Manchester, nom amb què es va comparar el Poblenou a finals del segle XIX, n’ha sortit el 22@. És la mostra més gràfica de la transformació de la ciutat industrial a una urbs que viu cada cop més de les empreses de serveis.

La població dedicada a la indústria s’ha reduït un 35% en 10 anys, fins als 83.411 treballadors: un 9,5% treballa en aquest sector (un 15,6% fa 10 anys). El descens contrasta amb l’increment del 7,5% de la població ocupada total. El pes de la construcció també ha caigut (del 5,6% al 4,8%). I només hi ha 297 agricultors.

Conseqüència: Barcelona és una ciutat bolcada en un 85,7% als serveis. Els 754.223 empleats del sector terciari el darrer trimestre del 2009 són un 16,8% més que una dècada enrere. Serveis a les empreses, sanitat, hosteleria i administració pública en són els subsectors més dinàmics.

"Aquest 85% no és massa, comparat amb Londres o Singapur", afirma el tinent d’alcalde d’Economia, Jordi W. Carnes. L’Ajuntament aposta per la "indústria del coneixement" i per avançar, dins els serveis, en la formació o el sector sociosanitari. "El turisme i el comerç en seran receptors", apunta Carnes.

CCOO aposta per mantenir la indústria a la Zona Franca i el Bon Pastor. "Cal potenciar-la com a motor exportador. El turisme, per si mateix, no pot", afirma Xavier Martínez. Actualment, Sant Martí és el districte amb més aturats (16.589) i el que més ha perdut empreses industrials.