Jaumeandreu, redescobert per Fabià Estapé i Ernest Lluch, fou autor d’una sistemàtica Economia política (1816), que és l’equivalent hispànic de la britànica The Wealth of Nations (1776), d’Adam Smith, o del francès Traité d’Economie Politique (1804), de J. B. Say, les ‘bíblies’ del liberalisme. Segons Jaumeandreu, a les societats modernes «han augmentat les despeses de la guerra», car « la guerra ha esdevingut una ciència i un ofici» , ha calgut «assalariar les tropes» i «en temps de pau, cal estar previngut de tot el necessari per a la guerra».

Amb tot, des del punt de vista econòmic, «la guerra costa més que les seves despeses». Per dues raons: 1) Pels «guanys que impedeix que es facin», en altres activitats econòmiques, i 2) perquè són «causa de destrucció de mitjans de producció». D’altra banda, Jaumeandreu també refusa les guerres per conservar mercats estrangers: «cap mercat estranger pot donar-nos un benefici que compensi l’interès de les despeses d’una guerra».

I afegeix: «aquestes despeses són la part més petita de les desgràcies: res és comparable a la sang vessada, als talents perduts i a la immoralitat general que són el fruit més segur de les guerres». La ciència econòmica moderna, doncs, en els seus inicis, si més no a la Catalunya de 1816, és contrària, per raons estrictament econòmiques, i per raons morals, a les guerres.