Per les seves característiques és molt difícil conèixer-ne la història. Els jutges d’aquest tribunal, dedicat a resoldre els conflictes que sorgeixen a l’entorn de l’ús comú de l’aigua destinada al rec a l’Horta de València, no són uns professionals de la justícia, sinò que son elegits, periòdicament, entre els propis regants. El tribunal no genera documents escrits, i les seves sentències, que son elaborades el mateix matí dels dijous i són inapel·lables, són comunicades de paraula directament als interessats.

En el moment de la constitució del regne cristià de València, el seu fundador, el rei Jaume I de Catalunya-Aragó, va prendre, el 1239, dues decisions transcendentals. Primera: concedir la propietat de les sèquies de l’Horta de València als regants (que, en alguns casos, podien tenir origen romà). Segona: mantenir, tot donant-li categoria jurídica, el ja existent Tribunal de les Aigües. En els anys –segles– que s’han escolat des d’aleshores, el bon funcionament d’aquest Tribunal no ha impedit que, quan la doctrina liberal començava a difondre’s, per exemple, a les Corts de Cadis de 1812, s’assagés modificar-lo i/o substituir-lo. L’extrordinari model de València –i d’Elx–, és a dir: la idea de situar una ciutat tota sencera dins d’una gran horta no funcionaria sense el Tribunal.

Per saber-ne més: htpp://ca.wikipedia.org/wiki/Tribunal_de_les_Aig%C3%Bces_de_Val%C3%A8ncia