Els pisos de protecció estan pensats per a persones que no poden pagar un habitatge del lliure mercat. Aquesta és la teoria, però a la pràctica, a Barcelona, hi ha més de 7.800 sol·licitants, persones i famílies senceres que s’han quedat sense participar a cap sorteig perquè, precisament, no tenen prou recursos.

Suposen el 39,4% dels sol·licitants i compten amb rendes inferiors a 1,5 vegades l’Indicador Públic de Renda d’Efectes Múltiples (IPREM) anual, que ara se situa en 7.236,60 euros.

La secretària d’Habitatge de la Generalitat, Carme Trilla, ha indicat que el departament ha rebut "amb sorpresa" aquestes dades. "Pensàvem que hi hauria més sol·licitants amb rendes mitges", ha afegit Trilla, qui ha recordat que ara "hi ha persones que no poden accedir ni al lloguer" de pisos de protecció.

Val a dir que diverses entitats i ONG han criticat repetidament que hi hagi un límit de renda mínima per poder accedir als habitatges de protecció, tot argumentant que deixaven una bossa important de sol·licitants fora dels sortejos.

Per resoldre aquesta situació que ja fa anys que dura, l’Ajuntament de Barcelona crearà durant aquest any una nova línia d’ajuts, per valor de 400.000 euros, que s’atorgaran a col·lectius especials (joves, gent gran, dones víctimes de violència o persones amb pocs recursos) juntament amb l’adjudicació d’un habitatge protegit. Es parteix d’uns 100 pisos específicament per a aquest grup.

Des de la creació d’un registre únic de sol·licitants d’habitatge, el febrer de l’any passat, s’hi han inscrit 19.967 "unitats de convivència". Des de llavors, 860 aspirants han renunciat al pis que els havia tocat. Un 29% d’aquests casos ho va fer en veure l’habitatge i, dins d’aquest grup, un 10% no podia fer front al seu pagament.