1844-1863: La follia és una malaltia

Fins a la Il·lustració els bojos serien considerats com uns éssers perillosos, que calia amagar, tancar (i, de vegades, lligar), com si fossin delinqüents.
El nou psiquiàtric de l’hospital de la Santa Creu (que funcionava com a hospital general de Catalunya), però, no es va poder inaugurar fins 1889. El 1808, a Anglaterra, s’obrí el primer centre d’assistència psiquiàtrica basat en la idea que els bojos eren malalts i que calia seguir un non restreint system. A Catalunya, on la pressió assistencial era molt forta, especialment a l’àrea industrial de Barcelona, entre 1844 i 1863, es posaren en marxa 4 centres psiquiàtrics basats, en part, en la idea del non restreint, del no tancat, que han suscitat la idea d’una Renaixença psiquiàtrica catalana, sense cap paral·lelisme amb altres zones de l’Estat espanyol.

El primer, cronològicament, d’aquests nous establiments fou, el 1844, la Torre Llunàtica de Lloret de Mar, creada pel metge alienista Francesc Campderà. El segon, l’Institut Manicòmic de Sant Boi de Llobregat, fundat el 1854 pel també metge Antoni Pujadas. El tercer, el manicomi Nova Betlem, situat des de 1857 a la vila de Gràcia i, des de 1871, a Sant Gervasi de Cassoles. El seu creador, el doctor Joan Giné i Partagàs, hi donaria cursos i seminaris i hi organitzaria, el 1883, el I Certamen Frenopàtic, el primer congrés psiquiàtric. El quart, l’Institut Frenopàtic de Les Corts de Sarrià, fundat el 1863 pels doctors Tomàs Dolsa i Pau Llorach. Després dels sacsejaments provocats per la Revolució Industrial, i davant la total inoperància de l’Estat espanyol, s’entrava en «la privatització de la follia».

Mostrar comentarios

Códigos Descuento