El cas és paradigmàtic a matemàtiques. La meitat dels nens de famílies de classe baixa presenten nivells baixíssims –el director de l’informe, Ferran Ferrer, els va qualificar «d’analfabets»–, mentre que a les classes altes és del 13%. Patrons similars es donen a ciència, resolució de problemes o a la comprensió lectora.

Sense expectatives

Les desigualtats en el rendiment escolar evidencien, segons Ferrer, que el sistema educatiu és incapaç d’oferir les mateixes oportunitats, i per tant, perpetua les diferències per raons d’origen i frenen les expectatives de futur dels més desafavorits. Malgrat tot, si es compara amb altres països de l’entorn, l’escola corregeix lleugerament les desigualtats individuals dels alumnes i compensa l’impacte dels factors sòcioeconòmics. Així, si s’analitzen el conjunt de centres s’adverteix que les diferències entre classes socials es mantenen però menys.

La situació es repeteix en escoles públiques com privades, tot i que en les primeres és més evident perquè és on es concentren els alumnes amb famílies de baixa renda i nivell formatiu.

Les diferències amb els foranis

Catalunya té el dubtós honor d’encapçalar el rànquing –amb el permís de Bèlgica– on hi ha més diferències entre el nivell educatiu dels nois autòctons respecte dels immigrats. L’informe també revela que són els alumnes catalanoparlants els que treuen millor nota, perquè les seves famílies estan millor situades. Ferran Ferrer es va mostrar amoïnat per les diferències entre nois i noies. Ells les superen en mates i elles, en comprensió lectora.