El 2001 hi havia 212.427 menors d’edat, dada que significava un 14% de la població barcelonina, mentre que els majors de 60 anys eren el 27% del total d’habitants de la capital. Deu anys abans, a Barcelona hi havia 311.373 nens entre 0 i 17 anys.

Aquestes dades formen part del segon informe Infància, famílies i canvi social a Catalunya, presentat ahir pel Consorci Institut d’Infància i Món Urbà.

«La disminució progressiva de la fecunditat a partir del 1975 i la marxa de parelles joves per l’elevat preu dels pisos» són els dos factors principals que expliquen la davallada de població menor, segons Cristina Brullet, professora de sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona, que ha participat en l’elaboració de l’informe.

Segons Brullet, l’arribada d’immigrants ha afavorit l’increment de neixements a Barcelona des del 1998. Un 20% dels nens nascuts a la capital el 2002 eren de mares estrangeres.

Menors amb problemes

L’informe destaca que en només set anys s’han triplicat el nombre de menors atesos pels Serveis Socials de Barcelona. Si el 1996 es van atendre 1.486 menors, el 2003 van passar a ser 4.012.

A Catalunya hi ha 105.000 menors de 16 anys, un 11% del total de menors catalans, que viuen en condicions de pobresa. Pel que fa als menors interns, amb l’entrada en vigor de la Llei de Responsabilitat Penal del Menor, han augmentat un 64%.

Creixen els fills de la generació del ‘baby boom’

La decisió de les parelles nascudes durant el baby boom de finals dels anys 60 i principis dels 70 de tenir fills és un dels factors que ajuden a explicar l’augment dels naixements que hi ha hagut en els darrers anys a Barcelona i a Catalunya. L’any 2001, un de cada set catalans tenia menys de 17 anys, nombre que suposa un 16,9% de la població. En total n’hi ha 1.068.883. A principis dels 90 hi havia 1.386.584 nens, el 22,9% del total de la població catalana.