La crisi també està afectant l’activitat dels locutoris, que fa uns anys van proliferar arreu de Catalunya. A la mala situació econòmica del país s’uneix ara també el fet que moltes persones immigrades estan tornant al seu país d’origen i que, ara, n’arriben en menor nombre.

"Tenim menys clientela. Fa un parell d’anys hi havia cues de gent esperant. Ara, les cadires estan gairebé buides", es lamenta en Sammi a 20 minutos. Regenta un establiment d’aquest tipus al carrer Muntaner, quasi a tocar amb la plaça Goya, a Barcelona.

En aquesta mateixa línia es pronuncia l’Abrar, que treballa en un dels locutoris del carrer Joaquim Costa. Fa poc més d’un any va canviar de feina, però va tornar al negoci fa un parell de mesos i ha notat la diferència d’activitat entre llavors i ara: "Ha baixat molt el treball, més de la meitat". Al carrer Riera Alta, en Nissar es queixa que "amb el que guanyem, amb prou feines podem pagar el lloguer, la llum o l’aigua. No tenim cap benefici".

En general, els responsables de locutoris de barris com el Raval i el districte de l’Eixample consultats atribueixen la baixada de clientela a la crisi (la gent té menys diners per gastar) i el retorn, sobretot en els darrers dos anys, de molts immigrants al seu país d’origen.

En Saquib, que té un establiment al Raval, afirma que, a principis de mes, "vaig fent, però a finals es nota molt la baixada de feina". I també ho constataven, "moltíssim", segons la Paola, els establiments per fer transferències de diners a l’estranger. Però hi ha qui, en temps de crisi, s’aventura, com l’Edna, a muntar el seu locutori. "Fa mig any, quan la crisi ja havia començat", ha dit.