1575: La Ciutat de Mallorques, plaça forta

El 1229, la ciutat islàmica de Madina Mayúrqa començà a esdevenir la Ciutat cristiana de Mallorques, tot mantenint el sistema hidràulic, l’horta del seu interior i dels voltants, i el recinte emmurallat.
Entre 1229 i 1575, la Ciutat de Mallorques esdevinguè una important capital de la Corona d’Aragó, a mig camí entre Perpinyà o Barcelona i Palerm o Nàpols. Una gran i activa ciutat comercial de la Mediterrània, amb una potent indústria gremial, drassanes i port, i uns nuclis d’estudiosos lulians d’un gran nivell. L’estrella de l’arquitectura i de l’escultura fou Guillem Sagrera, l’autor de l’extraordinària Llotja dels Mercaders de Ciutat (i de la reforma i el gran saló del Castellnou de Nàpols).

Al segle XVI, però, la Ciutat de les Mallorques, i moltes altres ciutats de la Mediterrània occidental, va patir les ràzzies periòdiques de la pirateria (amb bases logístiques al Nord d’Àfrica i a l’Àsia Menor) i del bandolerisme autòcton. L’illa de Mallorca, i tota la Corona d’Aragó, estava integrada, des de 1479, a la Monarquia hispànica. La Ciutat de Mallorques, per exemple, va servir de punt de partida de l’expedició a Alger dirigida per Carles V, rei de Castella, rei d’Aragó i emperador del Sacre Imperi Romano- Germànic.

A partir de 1575, la Ciutat de Mallorques entra en una nova etapa de la seva història, car s’amplia i es reforça extraordinàriament tot el seu sistema de muralles : la ciutat esdevé una plaça forta inexpugnable, militarment controlada. Els seus habitants, però, pensen, treballen i malden per a desmilitaritzar-la. El 1902, finalment, enderrocament de les muralles i aprovació del Pla d’Eixample de l’enginyer Bernat Calvet.

Mostrar comentarios

Códigos Descuento