Qüestió d’horaris

Hi ha qui es dutxa només per la nit.
Hi ha qui ho fa només pel matí (també hi ha qui no ho fa mai). Hi ha qui es renta les dents només pel matí, qui ho fa només per la nit, qui ho fa pel matí i per la nit, qui ho fa pel matí, pel migdia i per la nit (i, també, qui no ho fa mai).

La nostra vida es podria resumir a una qüestió d’hàbits i d’horaris, als quals ens acostumen, ens eduquen i que adquirim i transmetem als que ens segueixen. Passejar al gos és per a molts, també, una activitat que demana encabir-la en el seu horari. Hi ha qui el passeja pel matí, hi ha qui ho fa per la nit (i també hi ha qui no ho fa mai).

Cada dia, de camí a la feina, més o menys a la mateixa hora, passo per la Rambla del Raval. M’he fixat en el propietari d’un gos. És ben curiós. Al matí, quan l’animal defeca a la gespa, ell, amb un bossa, la recull. En canvi, després de dinar, quan el torna a passejar i el gos torna a fer caca a la mateixa parcel·la de gespa, l’amo no recull la tifa. No ho entenc. Suposo que per a ell, netejar-la també és una qüestió d’horari.

Mostrar comentarios

Códigos Descuento