El trànsit en les 19 principals vies de Barcelona està saturat, sobretot, per falta d’un bon transport públic alternatiu en els carrers de sentit vertical, és a dir, de mar a muntanya, on cada dia es registren 191.273 desplaçaments més que a nivell horitzontal, de Besòs a Llobregat.

En aquest darrer hi ha més i millor oferta de metro, tren, bus i tramvia i una important xarxa de corredors viaris (Aragó, Diagonal, Gran Via, Mallorca,València o Passeig de Colom), que escassegen per travessar la ciutat de dalt a baix o de baix a dalt. Ni la caiguda del trànsit per la crisi (tan sols el Nus de laTrinitat ha guanyat volum de cotxes el darrer any entre els 18 principals accessos) ha fet desaparèixer la constatació que circular per la capital catalana és cada copmés complicat.

A més, un dels principals connectors verticals de la ciutat, el carrer Balmes, és, precisament, l’única gran via que ha guanyat volum de circulació en l’últim any, amb 38.065 vehicles diaris. I això que estava en obres.

"Els conductors han de buscar ara rutes verticals alternatives per poder anar al centre, com el Passeig Sant Joan o Numància", segons constata el president de l’Associació de Prevenció d’Accidents de Trànsit, Ole Thorson.

L’àrea verda de pagament ha contribuït a un major ús del transport públic, però no n’hi ha hagut prou. Ara, l’Ajuntament comença a plantejar-se canviar el sistema radial de la xarxa de bus per un altre d’ortogonal. Però, "si suprimim el porta a porta, en contrapartida, hem d’augmentar la velocitat comercial i les freqüències de pas, a més d’eixamplar el carril bus", avisa el president de l’associació per a la Promoció del Transpot Públic (PTP), Ricard Riol, qui adverteix que "els joves abans anaven en bus i, ara, en moto", cosa que ha fet augmentar els accidents.

Des de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) reconeixen que al darrer Plenari ja es va parlar d’introduir canvis en la xarxa d’autobús, sobretot, pensant en zones de mobilitat emergents, com la Sagrera o el 22@. També caldrà respondre a la major oferta de metro, especialment, amb la posada en marxa de la Línia 9.

TMB defensa la funció del bus, argumentant que "tot el trànsit en sentit vertical és més lent que en l’horitzontal", on hi ha "corredors viaris importants". De mar a muntanya no hi ha tantes grans vies per "travessar la ciutat" més ràpid. Així, de moment, el bus és el gran transport públic per anar de dalt a baix, juntament amb FGC i la L3 i L4 de metro.