1969: «No estudies i sí treballes»

Francesc RocaNOTICIA13.10.2005 - 01:32h
Segons un recull estadístic de 1969, és a dir, en plena segona onada d’immigració massiva del segle XX, a Barcelona província només el 28,5% dels nois i noies de 11 a 17 anys estaven matriculats als cursos de l’ensenyament secundari (aleshores, el primer curs de batxillerat es feia als 10-11 anys, i el batxillerat durava 7 anys).
Molt poc per sobre de la mitjana estatal que era del 28%. A la resta de l’àrea lingüística catalana la situació era un xic pitjor : Girona província, el 24,4% ; Balears, el 26,7% ; Lleida, el 25,4% ; Tarragona, el 23,2%, Castelló, el 22,6%. Les demarcacions provincials de València, amb un 32,5% i Alacant, amb un 30,8%, tenien uns percentages més alts, potser, perquè, aleshores, tenien menys immigració procedent d’Andalusia, La Manxa, Extremadura, o Galícia, que Catalunya o Mallorca.

La immigració massiva era el resultat d’un doble fenòmen : 1) l’expulsió d’uns territoris on no es generaven llocs de treball per als joves, i 2) de l’atracció d’uns països on hi havia moltes feines. Els que es dirigien a l’Arc Mediterrani, anaven a treballar. Estudiar no era, aleshores, una prioritat. D’altra banda, l’oferta d’ensenyament secundari no estatal era la més important.

A Barcelona, per exemple, hi havia 35.900 places públiques, i 79.200 privades. A València, 24.500, i 37.100. (Madrid era l’excepció : un 45% dels joves feien el batxillerat : 40.100 a la pública, 133.700 a la privada. La pregunta és : 40 anys després, ¿ on son ? )

Mostrar comentarios

Códigos Descuento

© 20 Minutos Editora, S.L.

Queda prohibida toda reproducción sin permiso escrito de la empresa a los efectos del artículo 32.1, párrafo segundo, de la Ley de Propiedad Intelectual. Asimismo, a los efectos establecidos en el artículo 33.1 de Ley de Propiedad Intelectual, la empresa hace constar la correspondiente reserva de derechos, por sí y por medio de sus redactores o autores.