Monuments com el dedicat als Caiguts, al General Moscardó, o l’estàtua eqüestre de Franco ja han estat retirats, però l’art de grans dimensions al carrer de l’època de la dictadura segueix sent més nombrós que l’instal•lat durant la II República.

Actualment, s’està duent a terme un pla de retirada de símbols franquistes, que ofereix treure de forma gratuïta les plaques o elements decoratius d’aquesta època de les façanes dels edificis. Al juliol va començar-ne l’eliminació entre les 366 sol·licituds. A tot Barcelona n’hi ha més de 4.300.

A hores d’ara, hi ha una trentena de plaques monumentals i escultures de grans dimensions que van ser instal·lades durant l’època franquista que encara llueixen a la via pública, segons l’Ajuntament. Entre elles, algunes tant rebutjades com la del Panteó del Soldat, instal·lada el 1941, en què es llegeix «Honor y Gloria a los que dieron su vida por la patria» o l’homenatge a quatre alemanys, tots dos al cementiri de Sant Andreu.

De l’etapa republicana, certament més breu que la franquista, en resten una desena de monuments, com el dedicat a l’advocat obrerista Francesc Layret o l’homenatge al locutor de ràdio i ventríloc, Toreski.

Després de la transició democràtica i fins a l’actualitat, però, els carrers de Barcelona han guanyat més de 470 monuments de tot tipus, alguns molt emblemàtics, com el Peix de Frank Gehry (1992).