Amb l’aprovació inicial del nou Pla director urbanístic metropolità (PDUM), l’AMB continua amb el desenvolupament d’un instrument urbanístic que ordeni, planifiqui i estructuri la metròpolis de Barcelona.

Aquest pla pren el relleu del Pla General Metropolità que havia estat aprovat el 1976, que després de quatre dècades, havia quedat desactualitzat en molts aspectes.

El nou pla presenta "una visió policèntrica, que fuig de les polítiques dirigides del centre a la perifèria", ha explicat el vicepresident de Polítiques Urbanístiques de l’AMB, Jordi Sánchez. "La seva redacció s’ha basat en el consens", i s'ha buscat "tenir una visió metropolitana, però respectant l’autonomia municipal", ha afegit.

Segons ha indicat Xavier Mariño, director d’aquesta mateixa àrea, "aquest és un pla d’oferta i no de demanda", que es basa en la rehabilitació i reciclatge dels recursos i infraestructures urbanes existents. "Es busca conèixer la capacitat del territori metropolità per donar respostes als problemes de la ciutadania", va apuntar

Els passos següents

Després de l’aprovació inicial, s’obre un període d’informació pública fins al 30 d’octubre. El pas següent, una vegada tingudes en compte les possibles al·legacions, és que sigui aprovat definitivament per la Generalitat de Catalunya.

Eixos estratègics

El nou PDUM té quatre eixos estratègics, que són preservar les funcions i serveis dels ecosistemes metropolitans (on la infraestructura verda sigui l’eix del desenvolupament urbà); recuperar les estructures per configurar un model de ciutat basat en la proximitat; apostar per la regeneració urbana a través de la transformació dels teixits i impulsar la transició social i tecnològica amb vista als canvis socials i ambientals.

L'estructura urbana i social

Aquest nou pla urbanístic busca millorar la mobilitat, el parc d’habitatges, la cohesió social, la competitivitat i la sostenibilitat en les pròximes dècades.

Una d’aquestes propostes és configurar una estructura social i urbana que prioritzi les persones, amb el disseny d’una xarxa d’avingudes, carrers, parcs, eixos verds i equipaments que prioritzi la mobilitat sostenible.

Entre els plans figura comptar amb 870 km d’eixos verds, amb un model de mobilitat sostenible conformat per una trama de 10 grans avingudes metropolitanes que prioritzin el transport públic i la mobilitat activa.

L’objectiu és que aquestes grans artèries sumin més de 240 km. Una seria la Gran Via Metropolitana, que s’estendria per 41 km des de Montgat fins a Castelldefels. També es planteja crear connectors estructurants per unir nuclis urbans amb espais oberts, com la carretera de Gavà a Begues, a més de carrers estructurants que integrin diversos modes de transport i camins que enllacin els eixos verds amb les poblacions.

Xavier Jubierre | AMB

Mobilitat sostenible

Una altra de les apostes del PDUM és la mobilitat sostenible, amb l’objectiu que cap al 2050 la meitat dels desplaçaments es facin amb bicicleta o a peu, i que el 30% siguin en transport públic. L’objectiu és reduir l’ús del vehicle privat a la meitat, i que en paral·lel, l’ús del transport públic s’incrementi en un milió de viatges.

Per això, es proposa adaptar la xarxa d’infraestructures actual amb nous criteris, amb la idea que el sistema d’autopistes i autovies serveixi per distribuir i gestionar el trànsit a les grans ciutats d’una forma més eficient que prioritzi el transport públic en superficies.

Així mateix, el PDUM busca combinar la xarxa viària segregada amb les avingudes metropolitanes, amb actuacions i recomanacions en 11 nodes estratègics, com poden ser Besòs-Gran Via, Baricentre, Quatre Camins o Sant Boi-Cornellà, entre d’altres.

Habitatge assequible i estable

Un altre dels eixos d’actuacions del PDUM és aconseguir que el 10% del parc d’habitatges de l’àrea metropolitana sigui assequible i estable, amb el repte de redistribuir aquest tipus d’habitatges en entorns urbans per fomentar la diversitat i integrar diferents perfils socials en els teixits residencials.

"Busquem mirar més enllà de l’urbanisme i evitar la vulnerabilitat social dels barris", ha indicat Mireia Peris, cap del servei de redacció del PDUM.

La projecció del pla és que per al 2050 hi hagi 120.000 habitatges assequibles estables. D’aquests, es busca que almenys 62.000 es destinin al lloguer social.

Entre aquestes projeccions i les actuacions no urbanístiques sobre el parc existent, es preveu que s’arribarà a un 19% d’habitatges destinats a polítiques socials.

Noves àrees de centralitat

El PDUM "no planteja un model expansiu, sinó reciclar els teixits existents", ha apuntat Peris. Es busca superar la dicotomia entre centre i perifèria, identificant 15 noves àrees de centralitat fora de la ciutat de Barcelona.

La proposta és redistribuir els llocs d’activitat i residència, que hi hagi un equilibri d’oportunitats pel que fa a dotacions i acostar la ciutadania a les xarxes de mobilitat sostenible. Per aconseguir aquestes metes, el PDUM proposa actuacions sobre les centralitats, els àmbits d’oportunitat metropolitans i els de regeneració urbana.

Les primeres es divideixen entre set centralitats ordenades (com poden ser la de Cruïlla Sant Boi, Porta Diagonal o La Torrassa, entre d’altres) que permetran el desenvolupament de més d’1,25 milions de m² de sostre. Vuit centralitats requereixen un pla urbanístic de concreció específic, i on es troben la de Prat Nord, Porta Delta, Besòs-Gran Via-C31 o Montcada Bifurcació, entre d’altres.

Àmbits d'oportunitat i regeneració urbana

Els àmbits d’oportunitat metropolitans són el principal instrument de desenvolupament urbà del PDUM, ja que són àrees urbanes en llocs estratègics que necessiten ser transformades. Es tracta de 80 àmbits identificats que ocupen 2.920 hectàrees, que permetran disposar de 135.000 habitatges.

Respecte als àmbits de regeneració urbana, són àrees on s’han d’enfocar les polítiques urbanes contra la vulnerabilitat social, econòmica i ambiental.

     

Infraestructura verda

En els plans de desenvolupament urbanístic de l’àrea metropolitana de Barcelona la protecció dels espais oberts és clau, juntament amb la recuperació de l’activitat agrària, la millora del cicle integral de l’aigua i l’establiment d’una xarxa de parcs i eixos verds que integren la ciutat amb la naturalesa.

L’objectiu és que els residents tinguin una millor qualitat de vida i puguin afrontar millor situacions com les onades de calor extrema i els episodis de contaminació atmosfèrica.

El PDUM distingeix els espais oberts, la infraestructura blava i la verda. En els primers, es troba una extensió de 32.000 hectàrees (el 51% de la superfície de l’àrea metropolitana), on es proposa un augment del 4,2% del sòl no urbanitzable.

La infraestructura blava comprèn elements com els connectors fluvials, els 42 km. del litoral costaner, els eixos blaus urbans i els canals d’aigua metropolitans, entre altres, i està formada per una xarxa de més de 870 quilòmetres d’eixos verds, els camins i els espais lliures que serveixen de nexe entre nuclis urbans i ambients naturals.

870 km d'eixos verds travessaran la metròpoli"

Propostes concretes

El PDUM es basa en quatre eixos estratègics que guien les propostes més concretes: la preservació de les funcions i els serveis dels ecosistemes metropolitans per fer emergir la infraestructura verda; la recuperació d’estructures i continuïtats urbanes per configurar una ciutat metropolitana de proximitat, a la mida de les persones; la regeneració urbana, amb transformació dels edificis i equipaments amb la intenció de redistribuir els recursos i millorar la qualitat de vida; i la transició ecològica, social i tecnològica de les pròximes dècades a l’àrea metropolitana per aconseguir reduir els impactes ambientals, adaptar millor els recursos al canvi climàtic, i tenir una economia més sostenible.

Impuls a l'activitat econòmica

Metabolisme urbà

Davant l’emergència climàtica, el PDUM garantirà la disponibilitat d’espais per ser més eficaços en l’ús dels recursos hídrics i energètics, amb una aposta per les energies renovables.

Per això es requereix que la infraestructura verda preservi els recursos, que hi hagi un model de mobilitat sostenible i activa i que el teixit urbà tingui una ordenació que garanteixi una reducció de les demandes en edificacions i activitats.

Entre les accions està comptar amb 56 emplaçaments d’energia solar; i disposar d’espais per gestionar amb facilitat el tractament de residus, entre d’altres.