Durant segles els rius Llobregat i Besòs, així com el Ripoll, han estat les columnes vertebrals de les comunicacions i la vida econòmica de la metròpoli. A les seves ribes es van expandir els cultius, van créixer les poblacions i van veure aixecar-se les indústries.

Tot i que en l’últim segle la pressió urbanística i la contaminació han colpejat durament els ecosistemes fluvials, les polítiques de l’AMB i els municipis metropolitans aposten per humanitzar i naturalitzar aquests entorns, valuoses infraestructures verdes on el creixement de la biodiversitat es conjuga amb el creixent ús dels residents com a espai per a relaxar-se i fer esport. "Els espais fluvials metropolitans han de ser espais d’oci, així com de salut i de natura", diu Martín Gullón, coordinador general d’Infraestructures de l’AMB.

Les polítiques d’aquest organisme per a la recuperació del Llobregat, el Besòs i el Ripoll giren al voltant de tres eixos: la recuperació de la biodiversitat, la regeneració paisatgística i l’ordenació de l’ús social d’aquests espais. Es tracta de buscar un equilibri, apuntar a la "convivència harmònica" entre l’ús públic i els valors ecològics d’aquests cursos fluvials.

Els espais fluvials metropolitans han de ser espais d’oci, així com de salut i de natura"

El Llobregat, de barrera a connector

L’AMB i els 16 municipis de la conca del Llobregrat fa anys que estan actuant per recuperar i millorar aquesta infraestructura verda en el tram de 36 km que abasta des del municipi de Martorell fins a la seva desembocadura al Mediterrani.

"Però abans d’iniciar les actuacions de recuperació i naturalització de l’entorn del Llobregat, havíem trobat un paisatge degradat amb les autopistes, les autovies, així com tot el subsòl ple de connexions subterrànies que portaven a marginar aquests espais de la ciutat", afirma Mireia Monràs, arquitecta de la coordinació general d’infraestructures de l’AMB.

És un entorn on es despleguen 65 km de camins, un valuós ecosistema que malgrat la pressió urbanística, és la llar de més de 1.800 espècies vegetals i 1.200 de fauna. Per millorar l’accés de la població al Llobregat s’han impulsat accions per recuperar les relacions físiques entre els nuclis i la metròpolis, així com les que busquen restablir la connectivitat al llarg de la seva extensió i entre els seus dos marges, amb actuacions com la millora de camins i d’espais riberencs i la renaturalització de determinades àrees.

Aquest és un entorn fluvial que rep tres milions de visites a l’any, i un 80% d’aquestes són de residents als municipis que concorren dos a tres vegades per setmana.

Robert Ramos/AMB

Estudi del Llobregat

Per aconseguir aquest creixement harmònic entre la cura de la natura i l’ús social del riu, l’AMB promou l’estudi de la seva connectivitat ecològica (la capacitat de la fauna per moure’s pel territori) i la composició de la seva biodiversitat, punts de partida per un possible futur Pla Estratègic Metropolità del Llobregat.

La cura de la connectivitat ecològica és clau perquè aquest riu és un valuós nexe entre entorns naturals com les serres de L’Ordal i Collserola, a més de permetre una certa permeabilitat natural entre l’interior i el litoral en el seu camí a través de zones de gran densitat urbanística.

Els estudis revelen que la fauna té moltes dificultats per a moure’s per l’entorn. No obstant això, les adaptacions en 192 passos podrien ajudar a eludir els problemes que presenten les infraestructures que travessen aquest pulmó verd, com camins, carreteres i vies de ferrocarril. 

La biodiversitat de Llobregat és present al llarg de tot el curs, on s’han comptabilitzat 476 espècies d’ocells, 432 d’insectes i 58 de mamífers, entre d’altres. «Existeixen molts problemes, però estem notant un increment en número, heterogeneïtat i en diversitat de les espècies», apunta Gullón.

Cal destacar que els estudis han identificat espècies de papallones diürnes que fa anys que no es veien, així com aparicions més freqüents de llúdries. I malgrat el domini d’espècies invasores de peixos, en les seves aigües s’han detectat el retorn del llimac de riu i una presència cada vegada major d’anguiles.

Treballant des del 2015

Per protegir i millorar els entorns fluvials des del 2015, l’AMB porta endavant el ‘Programa d’actuacions en paisatges naturals i urbans (PSG)’, en el que ha invertit 40 milions d’euros en diverses actuacions per recuperar les zones degradades i integrar els elements naturals del territori. 

L’objectiu principal és consolidar la denominada infraestructura verda metropolitana, la interconnexió de diversos espais naturals que ocupen més del 50% de la superfície de la regió.

AMB

Actuacions a la conca del Besòs

Entre les accions destacades d’aquest pla, es troba la creació d’una zona de refugi de biodiversitat al marge dret del riu Besòs, a l’alçada de Santa Coloma de Gramenet. Per això, s’han plantat vegetals riberencs, es van recuperar hàbitats lacustres que havien desaparegut i es va aconseguir que tornin espècies autòctones de peixos i amfibis i es redueixi la població d’altres considerades invasores.

Aquest retorn a la vida natural del Besòs, on 10,8 km del seu traçat es troben al territori metropolità, va ser acompanyada d’una millora dels accessos i camins perquè siguin un corredor ecològic clau en la connexió del litoral amb la Serra de Collserola i la Serralada de Marina.

Actuacions als rius Ripoll i Sec

El programa PSG de l’AMB també ha executat accions per la millora mediambiental del riu Ripoll, que en 9,2 km de curs travessa tres municipis metropolitans.

Entre elles es troben les connexions entre els seus marges a l’alçada del polígon del Molí d’en Xec i al riu Sec per mitjà d’un gual inundable, mentre que a Barberà del Vallès es va millorar l’accessibilitat del riu pels residents gràcies a una passarel·la penjant que permet completar el traçat de l’anella verda d’aquest municipi.

20MINUTOS

Millora en els camins del Llobregat

El programa d’actuacions en paisatges naturals i urbans ha impulsat la millora paisatgística del camí fluvial de Llobregat, per consolidar-lo com un gran espai d’oci i esport, a través de treballs de millora de la pavimentació dels accessos i camins amb material de baix impacte ambiental, la gestió natural de l’aigua a través de cunetes verdes (que milloren el drenatge) i la plantació d’arbres i arbustos autòctons. 

Perquè els residents i visitants puguin gaudir d’aquest espai natural, s’han creat nous miradors i zones de descans i s’ha reforçat la senyalització dels espais i camins. "S’ha treballat al llarg de 10 km que donen una entitat metropolitana al Llobregat", diu Gullón, "per acostar el riu a la gent".

Més de 40 milions d’euros ha invertit l'AMB en millorar els espais fluvials"

Suport de la Unió Europea

Algunes de les actuacions de l’AMB per millorar els espais fluvials han comptat amb el finançament dels FEDER, Fons Europeus de Desenvolupament Regional.

El Llobregat també té el suport de projectes avalats per la Unió Europea com el Life UrbanGreeningPlans, que impulsa la renaturalització de les ciutats a través del reforç de la biodiversitat i la reducció dels efectes del canvi climàtic.

En el cas de l’àrea metropolitana de Barcelona, està en marxa un projecte per l’anàlisi social i ambiental de l’entorn del Llobregat a través de 16 solucions basades en la naturalesa (SBN), així com la definició de cinc plans pilots per avançar en l’ús d’aquestes solucions.

Projecte Clearing House

L’AMB també participa en un programa europeu que ajudarà a recuperar el Llobregat com un espai vertebrador en el territori.

A través del programa europeu Horizon 2020, l’AMB participa del projecte internacional Clearing House, que busca conèixer en profunditat la població de boscos i d’arbres com una solució basada en la naturalesa per potenciar els seus beneficis entre la població.

Aquest programa liderat per l’organització European Forest Institute compta amb 26 socis en 10 ciutats d’Europa i la Xina.

En el cas de l’AMB, s’ha triat la desembocadura del riu Llobregat com a objecte d’estudi, per recuperar el seu valor vertebrador com a espai fluvial del territori.

Però a més de conèixer les potencialitats de les zones boscoses urbanes, el programa apunta a involucrar a persones, organitzacions i administracions a través de models de governança i participació.

Per això, des de l’AMB es va impulsar la creació de Llobregat&CO, un laboratori viu de cocreació que aporta noves idees per planificar, gestionar i governar l’entorn d’aquest riu a través de diferents tallers.