El Ple del Consell ha ratificat el contingut del segon informe sobre implementació, seguiment i millora de la Llei integral del reconeixement del dret a la identitat i a l'expressió de gènere a la Comunitat Valenciana, coneguda com la Llei Trans, presentat per la Vicepresidència i Conselleria d'Igualtat i Polítiques Inclusives com a pas previ a la seua remissió davant Les Corts.

L'informe abasta el període entre l'aprovació de la llei en 2017 i desembre de 2021 i constata que la Llei Trans ha suposat una millora significativa en la vida de les persones d'aquest col·lectiu a la Comunitat Valenciana, que troben en l'Administració una resposta adequada a les seues necessitats i un avanç en el reconeixement dels seus drets que es consolida any rere any.

En l'informe es destaca que s'ha engegat una xarxa residencial per a persones en situació de vulnerabilitat, que inclou les persones trans i que compta amb un recurs específic; s'han creat les unitats especialitzades d'orientació en l'àmbit educatiu; i, en l'àmbit laboral, s'ha avançat en la introducció de les persones trans en les ajudes dirigides a la contractació de col·lectius vulnerables.

Aquestes mesures se sumen al bon nivell d'implementació de les mesures incloses en la Llei Trans que es van arreplegar en el primer informe de 2017-2020, especialment les destinades a l'atenció directa a les persones trans, com la creació de la Unitat d'Identitat de Gènere en l'àmbit sanitari, del servici Orienta o de l'aplicació d'un protocol d'actuació en l'àmbit educatiu davant la transfòbia.

ATENCIÓ SOCIAL

En concret, l'informe arreplega, entre altres dades, les atencions realitzades a les persones trans des de les oficines Orienta d'atenció a a el col·lectiu LGTBI que, des de la seua posada en funcionament al juliol de 2019, han sigut un total de 5.318, de les 2.166 es van realitzar a 2021 per part d'un 522 persones usuàries.

Aquestes dades reflecteixen que una de cada tres atencions (el 32,25%) que realitza Orienta és a una persona trans i, d'aquestes, una de cada quatre correspon a persones trans estrangeres, la qual cosa evidencia una major vulnerabilitat d'aquest col·lectiu.

D'altra banda, hi ha un equilibri quant a la identitat de gènere, amb un 49,4% de dones, un 40,9% d'homes i un significatiu 9,7% de persones no binàries, que va creixent any rere any.

Així mateix, el balanç reflecteix que la majoria de les atencions són en el grup d'entre els 18 i els 30 anys (47,4%), seguit a molta distància pel que va entre els 31 i els 40 anys (17,9%), la qual cosa demostra la necessitat d'acompanyament a l'inici del procés i que aquest cada vegada comença abans.

Per la seua banda, l'atenció a la preadolescencia i l'adolescència representa el 16,4% de les consultes, un percentatge que puja cinc punts respecte a les dades arreplegades en l'anterior informe, la qual cosa indica la necessitat d'actuar en eixa primerenca franja d'edat, mentre que és significatiu el poc impacte d'Orienta en persones trans de més de 50 anys.

Entre totes les atencions realitzades destaca amb un 46% l'acompanyament psicològic, atenció a la infància i grups d'ajuda mútua; i amb el 15,6% la intervenció social a través de l'acompanyament i la cerca de recursos.

DELICTES D'ODI I TRANSFÒBIA

En concret, durant 2021 les oficines Orienta van atendre a un total de 17 persones trans que havien denunciat o manifestat ser víctimes de delictes d'odi i transfòbia. Així mateix, aquesta vulnerabilitat també es reflecteix en les atencions del 112 sobre aquest col·lectiu, amb quasi 90 incidents de 2018 a 2021 per agressions, situacions de perill i incidents sanitaris.

Respecte a l'atenció sanitària, s'informa també sobre les dades d'atenció de la Unitat d'Identitat de Gènere formada per equips multidisciplinaris que donen servici en atenció psicoterapèutica, teràpia hormonal i farmacològica i atenció quirúrgica.

Així, entre 2017 i 2021 el sistema sanitari públic valencià ha realitzat 1.005 canvis de nom del SIP, (293 d'ells en 2021) i 279 intervencions quirúrgiques. A més, només en 2021 un total de 454 persones trans van rebre atenció i es van dispensar 371 tractaments de teràpia hormonal i farmacològica.

En l'àrea d'educació, la Conselleria d'Educació, Cultura i Esport va crear en 2016 un protocol d'acompanyament per a garantir el dret a la identitat de gènere, l'expressió de gènere i la intersexualitat.

Es tracta d'un protocol que permet que qualsevol persona de la comunitat educativa o la mateixa persona interessada puguen donar avís d'una situació d'identitat o expressió de gènere divergent per a crear, a partir d'eixe moment, un equip d'intervenció. Aquest protocol per a l'atenció de persones trans es va activar 221 vegades entre els cursos 2018-2019 i 2020/2021, dels quals més de la meitat (130) corresponen només a 2020-21.

Pel que fa a les incidències per assetjament relacionades amb el col·lectiu LGTBI, van representar un 4% dels casos d'assetjament en el curs 2018-2019, un 7% en el 2019-2020 i un 6,8% en 2020-2021. Aquestes xifres evidencien que és una realitat poc visibilitzada per por de majors represàlies tant en el centre educatiu com l'entorn familiar.

D'altra banda, les persones trans, com a col·lectiu d'alta vulnerabilitat, es pot acollir les ajudes contemplades en l'àmbit laboral com el programa 'Integrem', destinat a la realització d'itineraris d'inserció laboral per a persones amb especials dificultats d'integració al mercat laboral, i que té les persones trans com persones destinatàries.

L'informe destaca també "els avanços realitzats en el món de la cultura, l'esport i la comunicació, amb espais culturals valencians que arrepleguen en les seues programacions la realitat de les persones trans, els suports a activitats esportives inclusives, i el tractament de la realitat trans per part dels mitjans de comunicació públics, especialment per la Corporació Valenciana de Mitjans de comunicació, de forma respectuosa, i donant veu i visibilitat a les seues vides i a les seues reivindicacions".