La secció cinquena de l'Audiència de València, en una sentència confirmada primer pel Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana i ara pel Suprem , va condemnar a tots dos com a cooperadors necessaris d'un delicte continuat de prevaricació i un altre de malversació de cabals públics en relació amb la contractació simulada per part d'Imelsa del segon d'ells com a coordinador de Brigada Forestal.

També ha confirmat que els dos condemnats hauran de pagar conjunta i solidàriament a Divalterra 74.968 euros d'indemnització pels salaris indegudament percebuts per Máñez d'abril de 2005 a agost de 2007 i el quitament.

Els fets provats reflecteixen que l'exregidor va ser contractat com a assessor del PP de la Diputació de València de 1999 a 2003, període en què va treballar com a assessor d'Huguet, aleshores alcalde de Quartell i diputat provincial. Després de les eleccions municipals de 2003, Máñez, que també era regidor d'aquest municipi, no va ser nomenat pel Ple de la Diputació en el contingent dels assessors que corresponien al grup 'popular'.

Els dos condemnats eren companys del mateix partit polític, tenien negocis en comú i els unia una relació d'amistat. Segons els fets provats, amb la finalitat de sortejar la prohibició legal perquè Máñez seguira sent assessor d'Huguet, el primer va contactar amb el gerent d'Imelsa (societat pública participada al 100% per la Diputació Provincial) perquè li contractara "simulant" que la contractació era de coordinador de Brigada Forestal, però amb la intenció d'exercir com a assessor en la corporació provincial.

D'eixa manera va ser contractat en tres ocasions (dos contractes temporals i el tercer indefinit). Durant eixe temps, va cobrar el sou de Coordinador de Brigada Forestal sense realitzar aquestes funcions fins que va ser despedit pel nou gerent d'Imelsa, segons ha informat l'alt tribunal en un comunicat.

Tots dos van recórrer la condemna davant el TS, però l'alt tribunal ha desestimat els seus recursos. La sala explica que els fets "objectius i subjectius" que els recurrents qüestionen responen a una intensa activitat probatòria sobre el fet de la prevaricació, dictar a gratcient una resolució injusta, i de la malversació de cabals públics en la mesura en què "l'empresa pública contracta a una persona a la qual paga uns emoluments per una activitat que no realitza".

La sentència, ponència del magistrat Andrés Martínez Arrieta, assenyala que el tribunal afirma la racionalitat de la inferència sobre els elements fàctics de la tipicitat, objectiva i subjectiva, a partir dels fets que descriu: l'amistat entre els dos coimputados recurrents; els seus negocis comuns; el que anaren diputat provincial i assessor, durant la legislatura de 1999 a 2003; el que a partir d'eixa data, encara que no fóra assessor en la Diputació, sí que va desenvolupar les mateixes funcions en ser contractat com coordinador de Brigades Forestals, romanent en el mateix despatx que anteriorment i sense realitzar "cap gestió o activitat per a l'empresa que ho havia contractat".

Afig que dels fets declarats provats, i sustentats en una activitat probatòria directa i indiciaria, és raonable la inferència del tribunal per a deduir que eixa contractació com a coordinador de Brigades Forestals es realitza "amb la finalitat de sortejar la prohibició legal referida", amb la intenció que no exercira funció alguna en la Brigada Forestal sinó que seguira exercint d'assessor del diputat provincial Francisco Huguet.

"CIMBELL"

Quant a la prevaricació, afirma que l'essència del delicte està en el dictat d'una resolució arbitrària, "i en això ha consistit la conducta", que és el que fa el condemnat, quan es determina que, amb la finalitat d'obviar les exigències legals, les limitacions amb vista a la contractació de personal eventual, es contracta per a un servici i unes funcions que se sap que no van a realitzar-se, de manera que el contracte de coordinador de brigades forestals no era més que un "cimbell".

Respecte a la malversació de cabals públics, indica que és clara la condició de funcionari públic del detentador de fons públics, també dels cooperadors en el fet, i també la condició de cabals públics dels fons disposats per l'empresa pública.