Així ho ha indicat el director d'investigació de l'IVIE, Francisco Pérez, que ha comparegut aquest dilluns davant la Comissió d'investigació sobre el Deute Públic de la Comunitat Valenciana. L'investigador ha indicat que aquest percentatge podria ser major si es compta la falta de finançament anterior a eixe any, que és més complicada d'analitzar per l'absència de dades.

Pérez ha remarcat que el deute actual valencià representa el 47,7% del PIB de l'autonomia i és el 250% dels ingressos del pressupost de la Generalitat, la qual cosa suposa una "seriosa amenaça per a la seua sostenibilitat financera". En 2001, el primer any del que es poden analitzar les dades, el deute era de 6.653 milions d'euros, el 9,7% del PIB d'eixe moment. I és que, segons ha indicat Pérez, l'infrafinançament ha ocasionat que el deute valencià "cresca sense parar amb independència del cicle econòmic i del govern de la Generalitat".

El director ha rebutjat que aquest augment es dega a una despesa major a la mitjana: "No és per gastar més, sinó malgrat gastar menys". Així, ha considerat que hi ha quatre causes que han contribuït a aquest increment del deute.

La primera és el finançament per habitant ajustat, inferior a la mitjana, que ha generat un deute de 13.500 milions de 2001 a 2020 (un 27% del total); la segona, la insuficiència de recursos previstos en el model de finançament de 2009, que representa un altre 27%. De fet, sempre segons l'IVIE, aquest és la causa del 40% del creixement del deute entre 2009 i 2020.

La falta de garantia de finançament d'acord a la població ajustada ha generat altres 3.300 milions, la qual cosa suposa el 6,6% del deute actual, i els interessos que genera el propi deute suposen 6.643 milions, un altre 13%. En total, el 73,6% del deute actual es pot explicar per aquestes quatre causes, segons Pérez.

Per açò, l'investigador ha indicat que "tres quartes parts de l'endeutament valencià es poden atribuir a l'infrafinançament" i que, en aquests moments, les finances de la Generalitat "només són sostenibles amb assistència financera d'algun tipus".

Per açò, "la tornada a la normalitat financera" només és possible "mitjançant una àmplia reestructuració del deute que no descarte cap instrument, inclosa la compensació d'una part de la mateixa". De fet, considera que "o bé s'hauria de reduir el muntant del deute o assegurar recursos que permeten afrontar-la", mitjançant transferències a la Generalitat "durant un temps" perquè puga afrontar-la.

De fet, la recepta de l'investigador per a rebaixar aquest deute passa per una "reestructuració àmplia" que passe per una condonació o un calendari de recursos per a atendre el deute; el nou model de finançament que responga les insuficiències i un plantejament de despesa que siga compatible amb l'equilibri pressupostari i l'estabilitat financera.

Pérez ha opinat que seria el Govern d'Espanya qui hauria d'assumir aquest deute malgrat que estiga més endeutat que la Generalitat ja que té una "capacitat de finançament molt major". A més, ha explicat que "l'experiència demostra que atorgar facilitats financeres i endeutar-se per a atorgar-les no implica necessàriament cost de deute per a Espanya".