Aquest memorial es convertirà en el centre d'interpretació de la història d'Espanya més important a nivell nacional, orientat a la dignificació de les víctimes de la repressió franquista i les seues famílies, detallen les dos administracions.

"Visibilitzar a les víctimes del franquisme és essencial perquè parlem sempre de memòria, justícia i reparació, però també de garantia de no repetició", ha resumit la consellera, mentre el primer edil ha destacat que és un salt de qualitat en la reparació de la memòria democràtica.

Se suma a la recent declaració del conegut com a 'Paredón de España' com a Lloc de la Memòria de la Comunitat Valenciana i al treball realitzen consistori i Generalitat per a l'obertura de fosses comunes en el cementeri de Paterna, amb més de 20 obertes en els últims set anys i més de mil restes exhumades.

Un dels objectius del memorial és dignificar-les i servir d'espai d'honor d'aquelles encara no identificades. El recinte funcionarà també com a centre d'interpretació històrica per a explicar el que va succeir tant en el cementeri de Paterna com en 'El Terrer', el segon lloc d'Espanya on més afusellaments es van perpetrar durant els mesos i anys immediatament posteriors a la Guerra Civil.

El 'Memorial de les Víctimes' consistirà en la creació d'un espai que inclourà un recinte d'accés públic i una estructura d'obra que simbolitze i servisca per a homenatge i record a les víctimes de la dictadura franquista que van morir en defensa de la democràcia i el règim constitucional de la II República, les quals hagen sigut exhumades de les fosses comunes del cementeri de Paterna.

En el memorial s'allotjaran les restes exhumades no identificats del cementeri de Paterna, així com els de els de les persones que decidisquen els seus familiars el seu reinhumació en aquesta ubicació. Així es convertirà en un espai públic en el qual es conjugue adequadament el respecte cap a les víctimes i la tranquil·litat i comoditat per als visitants.

L'espai serà declarat Lloc de la Memòria de la Comunitat, d'acord amb la Llei 14/2017 de Memòria democràtica i per a la convivència. Serà senyalitzat convenientment per a la difusió i divulgació dels valors democràtics que representa; en concret, els drets de les víctimes i els seus familiars a la veritat, justícia, reparació i garantia de no repetició.

La Generalitat realitzarà una inversió total d'un milió d'euros per a l'execució del projecte de l'estructura d'obra i del recinte. El conveni estarà en vigor fins a la finalització de les obres del projecte i, en qualsevol cas, el termini màxim de vigència serà de quatre anys, prorrogables per quatre més mitjançant acord de les parts.

Per la seua banda, l'Ajuntament de Paterna autoritzarà l'ús especial temporal de la parcel·la del cementeri situada en el primer tram del quadre 3 per a l'execució de les obres. S'encarregarà també de la gestió, manteniment i conservació, assumint els gastos corresponents de l'estructura d'obra i del recinte una vegada finalitzat i rebut.

Al seu torn, posarà a la disposició de la Conselleria els mitjans tècnics municipals per a assessorar en la fase de preparació de la documentació tècnica i participar en el seguiment i supervisió de l'obra i en l'aprovació de la seua recepció.

135 FOSSES COMUNES

En el Cementeri Municipal de Paterna hi ha prop de 135 fosses comunes on van ser depositades les víctimes de la repressió franquista després de ser executades en 'El Paredón' o 'El Terrer', situat uns 500 metres del cementeri i en altres llocs del municipi.

En total van ser assassinades 2.238 persones provinents de diversos punts de la Comunitat i del territori nacional. Eren hòmens i dones compromesos amb la defensa dels valors que representava la II República: llibertat, igualtat, progrés, solidaritat i ciutadania.

El cementeri de Paterna és el lloc de la Comunitat on es constata l'execució del major nombre de crims contra la humanitat, una vegada acabada la guerra, i el segon d'Espanya després del mur del cementeri de l'Est de Madrid. L'inici d'aquest genocidi va començar el 3 d'abril de 1939, l'endemà passat de la fi de la Guerra Civil, fins a l'any 1956, moment en el qual es va produir l'últim assassinat d'un guerriller antifranquista en 'El Terrer'.

Els familiars d'aquestes víctimes, constituïts en associacions, van començar en 2010 a portar avant processos d'exhumacions en el cementeri de Paterna, amb la participació de la Generalitat des de 2019, i seguixen lluitat per a aconseguir exhumar aquestes fosses i traure les víctimes a la llum.

La gran majoria dels familiars no desitgen que les restes identificades siguen de nou enterrats en les fosses que durant tants anys han amagat el terror dels seus assassinats i l'angoixa i el dolor de les seues famílies. A més, en l'actualitat hi ha prop de mil restes no identificats que esperen, emmagatzemats de manera provisional sota custòdia de l'Ajuntament de Paterna, trobar un lloc digne per al seu reinhumació.

Aquesta xifra és previsible que vaja en augment a mesura que avancen les exhumacions, atés que fins ara el percentatge d'identificacions és baix, principalment per incompatibilitat dels familiars o per l'estat de degradació de l'ADN de les restes òssies, així com per les tècniques d'extracció emprades.