Comunitat Valenciana

València rep un lot d'obres de Blasco Ibáñez enquadernades per l'artista seder que va teixir la seua Senyera

La Casa Museu Vicente Blasco Ibáñez incorpora un nou fons. Es tracta d'un lot de llibres, donat per Rafael Solaz, que està integrat per 24 volums enquadernats per l'artista seder Eduardo Sanchís Romero, el mateix que va teixir la Senyera que presidia el despatx del novel·lista.
Archivo - Arxiu - Obres de Blasco Ibañez enquadernades per l'artista seder que va teixir la Senyera de l'escriptor, donades per Rafael Solaz
Archivo - Arxiu - Obres de Blasco Ibañez enquadernades per l'artista seder que va teixir la Senyera de l'escriptor, donades per Rafael Solaz
MAO / AYUNTAMIENTO DE VALÈNCIA
Archivo - Arxiu - Obres de Blasco Ibañez enquadernades per l'artista seder que va teixir la Senyera de l'escriptor, donades per Rafael Solaz

La regidora de Patrimoni i Recursos Culturals, Gloria Tello, ha rebut aquest dimarts la donació feta a l'Ajuntament de València d'aquests exemplars per part de la Col·lecció i Arxiu de Rafael Solaz.

L'edil ha agraït aquest regal "al patrimoni de tots els valencians i valencianes", que passarà a enriquir els fons de la Casa-Museu dedicada a l'escriptor en el xalet de la Malva-rosa que va ser la seua residència.

Tello ha evocat l'amistat entre l'escriptor Vicente Blasco Ibáñez i l'artista seder Eduardo Sanchis Romero, propietari d'una fàbrica de teixits de seda al carrer de Quart, al costat de la qual hi havia uns jardins "que, segons la tradició oral, Blasco solia visitar en aquells moments en què l'artista busca la inspiració", ha explicat Tello. "I va ser precisament aquest industrial -ha continuat la regidora- qui va rebre, l'any 1927, la petició del novel·lista perquè li confeccionara una Senyera per al seu despatx".

De fet Sanchis Romero és autor en la realització de les famoses còpies de la Real Senyera, una de les quals -la confeccionada en 1928- es conserva a l'Ajuntament. Va fer quatre iguals i alguna més de menor grandària, i així mateix va teixir la que ell mateix va portar fins a la localitat francesa de Menton, a la mort de Blasco, per a cobrir el seu fèretre al gener de 1928.

Gloria Tello ha recordat alguns aspectes que reflecteixen "l'afecte que Sanchis i els treballadors de l'empresa sedera sentien per l'escriptor valencià", com el fet que, després de la seua defunció, "es va alçar un adorn funerari en la pròpia fàbrica sedera, en homenatge del 'estimat Maestro', al mateix temps que s'estampaven les firmes en expressió de condolença als fills de Blasco Ibáñez".

Rafael Solaz és un reconegut bibliòfil, investigador i documentalista valencià, participant i animador de la vida cultural i literària de la ciutat que, amb la seua donació, contribueix a enriquir el patrimoni cultural i emocional de València. Els vint-i-quatre llibres que integren el gruix de la donació són, precisament, alguns dels quals figuren en l'adorn funerari de la fotografia que acompanya en la Senyera exposada en la Casa-Museu de Blasco Ibáñez.

"UN REGAL A LA CIUTAT"

Els vint-i-quatre exemplars de títols de Blasco Ibáñez estan luxosament treballats en la seua enquadernació amb seda. Així doncs, suposen "un regal a la ciutat que té molt de valor simbòlic, ja que és una il·lustració perfecta de la conjunció artística de la sederia i de la literatura".

Per açò, la regidora ha expressat, en nom de tota la ciutat, "el més sincer agraïment, atés que iniciatives com aquest contribuïxen a enriquir els fons de la Casa Museu i, així mateix, a donar un major llustre a la memòria de dos valencians tan distingits com Blasco Ibáñez i Sanchis Romero".

Mostrar comentarios

Códigos Descuento