L'alt tribunal diu en la seua resolució, consultada per Europa Press, que el contingut de la disposició era "adequat i proporcionat" tenint en compte el context sanitari, però conclou que "falta el pressupost en què va descansar la facultat" del cap del Consell per a dictar la norma en haver-se declarat inconstitucional, per part del Tribunal Constitucional, part del decret pel qual el Govern central va decretar el segon estat d'alarma.

En concret, es refereix a l'anul·lació de l'article 2.2, que establia que "en cada comunitat autònoma i ciutat amb Estatut d'autonomia, l'autoritat competent delegada serà qui ostente la presidència de la comunitat autònoma o ciutat amb Estatut d'autonomia, en els termes establits en aquest reial decret".

Així, el Suprem ha decidit estimar el recurs contenciós-administratiu interposat pel lletrat Treball Nicolau contra el decret del president pel qual limitava la permanència de grups de persones en espais públics i privats, es prorrogava la mesura de restricció a l'entrada i eixida de persones en el territori de la Comunitat Valenciana i es limitava, durant els caps de setmana i els festius, l'entrada i eixida dels municipis i grups de municipis amb població superior a 50.000 habitants.

El TS descarta que el decret tinguera "tatxes formals" i passa a analitzar les possibles manques de caràcter material, una qüestió en la qual es remitent al criteri fixat per dos sentències prèvies del Tribunal Constitucional.

De les sentències estima que, en primer lloc, manquen de fonament les al·legacions del recurrent que exigeixen una llei orgànica per a limitar drets fonamentals, doncs ambdues admeten que els reials decrets que declaren i prorroguen l'estat d'alarma, el valor de la qual de llei afirmen, poden limitar-los.

Respecte dels arguments que li serveixen per a rebutjar la consideració dels presidents de comunitats i ciutats autònomes com a autoritats delegades del Govern i la seua competència per a establir les mesures que jutjaren necessàries per a fer front a la pandèmia, el TS recorda que les raons que han portat al Tribunal Constitucional a declarar inconstitucionals els preceptes que els atribuïen eixa condició no són les que ofereixen la demanda.

No obstant açò, la Sala "no pot ignorar que, si bé per motius diferents als esgrimits en aquest procés, el Tribunal Constitucional ha declarat inconstitucional l'article 2.2 del Reial decret 926/2020 en la virtut del qual es va dictar el Decret 2/2021", és a dir, el fonament normatiu al que es va remetre expressament el president de la Generalitat Valenciana.

Sobre aquest tema, la sentència entén que la pèrdua de vigència de les mesures ja prevista pel propi Decret 2/2021 no determina la manca sobrevinguda d'objecte del recurs.

"Es tracta, per tant, d'establir -i aquesta, és una comesa pròpia de la nostra funció jurisdiccional doncs consisteix, en definitiva, en la identificació del Dret aplicable- si ha de ser declarat nul el Decret 2/2021 com a conseqüència de la nul·litat de l'article 2.2 del Reial decret 926/2020. O si, malgrat faltar-li la cobertura oferida per eixe precepte, se l'ofereix, en tot o en part, un altre títol", resol el Suprem.

ESCENARI "SINGULAR"

Per a dirimir la qüestió, assenyala que l'escenari és "certament singular, doncs planteja la conformitat a Dret d'una disposició el contingut material de la qual, no solament no és inconstitucional, sinó que resulta adequat, necessari i proporcionat per a fer front a l'extraordinària crisi de salut pública que encara hui seguim patint".

"Més encara, -continua- el Decret 2/2021 va aplicar unes mesures que, una vegada expirat l'estat d'alarma, hem dit que poden adoptar les autoritats sanitàries competents si, en el procediment previst pels articles 8.6, 10.8 i 11.1 i) de la Llei de la Jurisdicció, ofereixen la justificació precisa, cosa aquesta última que, ja ho hem dit, no és discutible en aquest cas".

A més, succeeix que eixa legislació sanitària és independent de la declaració de l'estat d'alarma. O siga, regeix amb ella i sense ella o, si es prefereix dir-ho d'una altra manera, no forma part del Dret d'Emergència que aquella estableix, de manera que l'autoritat competent en l'estat d'alarma pot utilitzar-la, tal com diu que pot fer-ho l'article dotze u de la Llei Orgànica 4/1981, d'1 de juny, dels estats d'alarma, excepció i lloc, o no.

Ara bé, adverteix, "l'aplicació que facen aquestes autoritats ordinàries de tals lleis haurà de seguir el procediment previst en la Llei de la Jurisdicció, en particular en el seu article 10.8, si tal operació comporta limitacions de drets fonamentals d'un conjunt indeterminat de persones". "I és cert igualment que l'article 2.3 del Reial decret 926/2020, que eximia a les autoritats autonòmiques de seguir-ho, també ha sigut declarat inconstitucional".

Per açò, el TS estableix que "falta el pressupost" en què va descansar la facultat del president de la Generalitat per a dictar el Decret 2/2021 i que aquesta falta "no pot ser suplida per l'habilitació que confereix a les autoritats sanitàries la legislació sanitària doncs no es va seguir el procediment previst en l'article 10.8 de la Llei de la Jurisdicció encara que tal conducta obeïra al que es disposa pel Reial decret 926/2020".

D'altra banda, assevera que no cal acollir la petició del Ministeri Fiscal de l'estimació parcial del recurs, ja que la declaració d'inconstitucionalitat del Reial decret 926/2020 significa que la limitació d'entrada i eixida en la Comunitat Autònoma o en determinats municipis només pot acordar-la l'autoritat competent en l'estat d'alarma, la qual no pot ser, després de la sentència del Tribunal Constitucional, la que representa el president de la Generalitat.

En aquestes condicions entén la Sala que "l'única solució ajustada a Dret és estimar el recurs" i, per tant, l'anul·la sense imposició de costos.

La mateixa sala del TS ha dictat una segona sentència -datada el 26 de gener- en la qual desestima un altre recurs presentat per l'advocat, en aquesta ocasió de cassació contra el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) per no acceptar les seues al·legacions contra diverses resolucions de la consellera de Sanitat Universal i Salut Pública que limitaven el nombre de persones en reunions a València.

Els magistrats reiteren la jurisprudència de la sala segons la qual, fora de l'estat d'alarma, hi ha legislació que ofereix cobertura a les Administracions per a acordar mesures restrictives o limitatives de drets fonamentals per a preservar la salut pública en casos de pandèmia, "sempre que siguen idònies, necessàries i proporcionals".

La sentència veu "falta de rigor processal" en l'escrit de cassació, per ser "una mescla de demanda, d'escrit de preparació casacional i d'apel·lació" i imposa costos a la part recurrent per una quantia de 4.000 euros.