Així es desprèn de la resolució, consultada per Europa Press, en la qual el tribunal anul·la les resolucions dictades per Gandia contra l'empresa per a executar les obres de millora encara que, també, estima el recurs de l'Ajuntament i condemna a la mercantil al pagament del cànon concesional des de 2007 a 2015.

Aquest assumpte s'origina després de la reclamació de l'Ajuntament de Gandia a una empresa perquè executara en el termini de tres mesos unes obres per desperfectes en un edifici de vivendes que havia construït. També se li reclamava el pagament del cànon concesional.

La mercantil va resultar en el seu moment adjudicatària d'un concurs convocat pel consistori per a l'atorgament de la concessió privativa -durant 50 anys- del domini públic d'una parcel·la dotacional -de propietat municipal- per a la construcció de vivendes en règim de lloguer per a persones majors, discapacitats o menors de 35 anys.

L'empresa va construir en la parcel·la dotacional l'immoble, en règim de propietat horitzontal, constituït per 79 habitatges de protecció pública, garatges i trasters.

Després d'açò, l'any 2016, arquitectes tècnics municipals van ressenyar, després d'inspeccionar l'edifici, desperfectes i deficiències i van concloure que el pressupost per a execució de treballs de reparació amb l'objecte de deixar l'edifici en condicions d'ús ascendia a 411.299,43 euros, IVA inclòs.

L'Ajuntament va reclamar aleshores eixe import per les obres a la mercantil i aquest ho va recórrer. Inicialment, en 2019, el jutjat li va donar la raó i va anul·lar les resolucions municipals per ser contràries a dret. També li va eximir del pagament del cànon.

El consistori va recórrer i ara s'ha pronunciat el TSJCV en una resolució avançada per El Español. Estima que no resulta exigible a la mercantil l'obligació de reparació que li havia sigut imposada per les resolucions municipals impugnades.

Per a arribar a aquesta conclusió té en compte el relat que va fer la jutjadora d'instància que el 30 de juny de 2015, en ocasió d'un desnonament per compte de la mercantil per falta de pagament de la renda d'una llogatera, es va personar en el lloc l'aleshores alcaldessa, Diana Morant, amb dos regidors i van donar suport a un grup que tenia per objectiu obstruir l'acció de la justícia en l'execució del llançament.

La comissió judicial, en no comptar amb auxili de la força pública, va haver de desistir. Després d'eixe episodi, es van generalitzar en l'edifici els impagaments de la renda i es va omplir d'ocupants sense títol o traficants de droga, per la qual cosa existia una relació causal entre l'actuació de l'alcaldessa i la fallida de la gestió de la concessió, relació causal que quedava de manifest en l'efecte immediat d'impagaments i ocupació delictiva de l'edifici.

Així, la mercantil, va estimar la jutgessa, mancava de mitjans per a desallotjar als ocupants il·legals, desallotjament que les pròpies autoritats havien impedit en obstruir la legítima actuació de l'autoritat judicial, per la qual cosa no li eren imputables els desperfectes que se li reclamaven, en haver sigut l'Ajuntament qui havia impedit a aquest l'execució normal de l'explotació.

El TSJCV corrobora, d'aquesta manera, la conclusió de la jutgessa sobre l'al·ludida responsabilitat de l'Ajuntament en la producció dels desperfectes patits per l'immoble.

No obstant açò, sí estima el recurs del consistori quant a la reclamació de l'abonament del cànon concesional en entendre que l'import que es reclama es correspon amb les anualitats impagades per l'empresa des de 2007 a 2015, és a dir, durant un període de temps anterior a la situació d'ocupació il·legal de les vivendes que havia començat al novembre de 2015.

"EN EL CENTRE, LES PERSONES"

Morant, preguntada per aquesta resolució en un esmorzar, ha indicat, en declaracions als mitjans de comunicació, que com a alcaldessa i com a ministra "sempre" dona compliment a la llei i, a més, ha agregat: "Com a política crec que que en el centre de les decisions polítiques han d'estar les persones i els seus problemes".

Morant ha recordat que es tracta del desnonament d'una mare amb el seu fill al juny de 2015, quan portava 15 dies com a primer edil de Gandia: "Vaig anar a personar-me allí per a donar una alternativa residencial a la mare i el seu fill, que travessaven un moment de patiment dificilíssim".

"Vaig donar compliment al que marcava la justícia. Deia que la família havia d'abandonar la vivenda que ocupava i, per tant, amb eixa alternativa residencial vam donar eixida al mandat judicial i una eixida digna a una família que es quedava al carrer", ha agregat, per a postil·lar: "L'Ajuntament i la justícia van complir amb el que tenien mandat. No puc dir res més".

Interpel·lada pel pagament d'una multa com a conseqüència de la seua actuació, ha dit: "Eixa informació és incorrecta. No hi ha una condemna ni a l'Ajuntament ni a mi per responsabilitat de res. L'Ajuntament de Gandia donarà complides explicacions a aquesta causa però ací el que hi havia era una situació de desnonament que afectava a una mare i al seu fill i jo vaig anar a auxiliar-los i a proporcionar-los una alternativa habitacional. Vaig complir amb el mandat judicial i amb el que he de fer com a política, que és donar solucions als problemes de la ciutadania", ha insistit.