La figura de Blasco Ibáñez, polèmica, controvertida, a vegades oblidada però sempre lligada a València, es projecta des del passat cap al futur a través dels documents gràfics, objectes i fons documentals que narren els homenatges que li van rendir la ciutat i els seus habitants.

L'exposició Vicente Blasco Ibáñez (1921- 2021): Una ploma que va conquistar el món, inaugurada ahir a la Sala Municipal d'Exposicions del Consistori, commemora els cent anys de la setmana d'homenatges que els seus paisans i coetanis van tributar al seu novel·lista més internacional al maig de 1921.

El recorregut expositiu analitza mitjançant 200 peces, com a textos explicatius, plans amb els recorreguts de les marxes i retallades de premsa de l'època, la trajectòria de Blasco, que també va ser periodista, polític, agitador de masses i fins i tot colonitzador de terres a l'Argentina. Ho fa a través de cinc sales i tres blocs temàtics.

En el primer, es reflecteix el període temporal que va conduir a Blasco Ibáñez des de les ombres de la seua aventura argentina fins a les llums del seu triomf literari apoteòsic als Estats Units, en 1919-1920, motiu pel qual l'Ajuntament de València i els casinos i associacions republicanes de la ciutat van decidir rendir-li un fervorós homenatge. El segon aborda la descripció d'uns fastos que van durar diversos dies i incorpora els itineraris recorreguts per l'escriptor i la repercussió dels homenatges en la premsa local, nacional i internacional.

Finalment, la mostra se centra en tercer lloc en el projecte d'un museu del Folklore i Etnologia, del qual Blasco va ser promotor, i que seria germen d'altres espais museogràfics que enriqueixen hui la vida cultural de la ciutat.

Comissariada per Emilio Sales, director de la Casa Museu Blasco Ibáñez, i Tono Herrero, la mostra ha rescatat de museus i arxius municipals peces de gran valor, com el text original mecanografiat de la novel·la ‘Els quatre genets de l'Apocalipsi’ amb correccions del mateix Blasco, una còpia del medalló de la casa natalícia de l'escriptor (que estava situada en el desaparegut carrer de la Jabonería Nueva), una reproducció a escala de l'arc triomfal alçat al carrer de la Pau i tres maquetes, elaborades en 3D, que imiten a algunes de les carrosses que van desfilar pels carrers de València el 21 de maig de 1921.

20M EP

Els promotors d'aquells homenatges van ser en la seua majoria entitats republicanes, la qual cosa va guanyar a Blasco algunes enemistats de les forces més conservadores de l'època i va impedir, per exemple, que l'actual plaça de la Reina adoptara el seu nom, tal com havia acordat l'Ajuntament en 1906, després d'impedir-ho el governador civil. 

L'última sala recull el projecte del Museu del Folklore i Etnografia, paralitzat en esclatar la Guerra Civil, amb objectes de tota mena donats per valencians de l'època.

«Un acte de justícia i d'admiració»

«És un acte de justícia i d'obligada admiració seguir avant amb la tasca de reivindicació de l'obra i la memòria d'un home que sempre va lluitar per les llibertats, i que a més va donar testimoni de l'estret vincle que l'unia a València pertot arreu», va dir en la inauguració l'alcalde de València, Joan Ribó. «La gent es felicitava per la popularitat del seu ídol, d'un personatge que alguns, des de Madrid també, consideraven una glòria», va afegir sobre la figura de Blasco Ibáñez.