Comunitat Valenciana

Paco Tarazona: «L'humanisme és important per a la ciència»

  • El facultatiu presenta ‘En busca del Papo’, una hilarant novel·la sobre dos geriatres reconvertits en trolls justiciers de la incultura en la xarxa.
Paco Tarazona, autor de 'En busca del Papo'.
Paco Tarazona, autor de 'En busca del Papo'.
20MINUTOS
Paco Tarazona, autor de 'En busca del Papo'.

Guardonat amb diversos premis per les seues novel·les i relats en valencià, Paco Tarazona presenta la seua primera obra en castellà, ‘En busca del Papo’, en la qual combina, sempre des de l'humor, les seues experiències estudiantils amb un recorregut per Xile. El lector coneixerà així el país, les seues gents, els seus costums i la petjada de la dictadura en la seua societat. La novel·la combina l'humor i la crítica a internet amb la seua experiència mèdica.

Quina és la idea principal? Que no caiguera en l'oblit una cosa que per a mi va ser molt bonic: compartir durant la residència de l'especialitat a Toledo una sèrie de bromes que havíem gastat un altre company geriatre xilé i jo. Vaig intentar donar-li un puntet de ficció i ajuntar-lo amb una creació que resultara creïble i jugara amb la realitat, de manera que el lector estiga enganxat a la trama sense que en cap moment sàpiga el que és ficció i realitat.

Quin paper juguen els blogs? L'argument principal de la primera part de la novel·la es basa en una perspectiva molt crítica cap al món dels blogs i unes certes pontificacions que es fan en ell. La segona part aborda una part de realitat, que és el viatge que vaig fer a Xile per a conéixer el país del meu amic des d'un punt de vista etnogràfic, juntament amb una trama que va associada al propi viatge i aborda una crítica del món literari actual. Tot això amb un fil conductor que és l'humor.

Com va sorgir la idea del relat? Quan ens vam conéixer era l'any 2006, una època en la qual comencen a enlairar els blogs, però Twitter encara no existia. La novel·la sorgeix d'una broma tan senzilla com que un prestigiós bloguer xilé deixa un comentari en el blog del meu amic posant que és molt avorrit, i nosaltres descobrim que el seu tampoc era tan excel·lent. Moltes vegades veiem més la palla en l'ull alié que la biga en el propi. A vegades es veu internet com un propagador de faules. Desgraciadament, el fet que en molt pocs caràcters pugues enviar un missatge i puga ser replicat ràpidament ens està portant a l'actual situació de negacionisme de la vacuna del coronavirus o d'altres faules científiques que posteriorment són molt difícils de rebatre o de desmuntar. Això genera un efecte bola de neu que no és gens beneficiós per a la ciència.

Continua existint distància o recel entre ciència i literatura? Jo crec que no. De fet, l'últim premi Goncourt, l'autor de l'anomalia, és matemàtic. La relació entre científics i literats sempre ha estat molt present, i més en el cas dels metges. Sempre s'ha dit que la medicina és la més artística de les ciències o la més científica de les arts. Hi ha molts exemples de vincles entre totes dues disciplines i és una relació que hauríem de mantindre, perquè l'humanisme és molt important per a la ciència i viceversa.

Per la seua experiència diària com a geriatra, com diria que ha canviat la pandèmia a les persones majors? El fet que s'alteraren les rutines de la població en general, però de la major en particular, va degenerar en majors trastorns cognitius en persones que ja tenien una demència o que estaven començant a experimentar-la. Hem observat molts trastorns funcionals, alteracions de la marxa, pèrdua de la massa muscular, més caigudes i por de moure's. A nivell afectiu, es va elevar la prevalença de depressió i ansietat.

És més difícil recuperar tot això ara? Si la incidència segueix com està o fins i tot torna a remetre, estem intentant que recuperen les rutines. Evidentment, no poden caminar com abans, perquè han perdut fons físic, però sí que poden anar recuperant la normalitat a poc a poc. Utilitzant un símil futbolístic, és com si estigueren en pretemporada i hagueren d'anar adaptant-se als mateixos esforços i activitats que feien prèviament.

Què suposarà per a València acollir el Congrés Europeu de Geriatria en 2024? Un repte a molts nivells. És un aparador molt bo per a la geriatria espanyola i volem que ens servisca per a fer un salt de qualitat en les nostres publicacions científiques i en el reconeixement a la labor que s'està fent.

Geriatre i escriptor

Francisco José Tarazona Santabalbina és doctor en Medicina i especialista en Geriatria i treballa a l'Hospital Universitari de la Ribera (València) . Ha publicat relats i novel·les en valencià amb els quals ha guanyat diversos premis. A més, és codirector de la revista literària Ucrònica.

Mostrar comentarios

Códigos Descuento