L'exposició ‘Carmen Alborch. L’art i la vida’ exhibeix el llegat cultural i vital de qui va ser ministra de Cultura i directora general de l'Institut Valencià d'Art Modern (IVAM), però també universitària, política, escriptora i, sobretot, feminista.

La mostra, que s'exposa en el Centre del Carme de València fins al 9 de gener, realitza un recorregut cronològic i circular de la vida d’Alborch, que arranca en 1965, quan inicia els seus estudis de Dret a la Universitat de València, i finalitza amb la seua defunció en 2018, després d'haver deixat la política uns anys abans per a tornar a la institució acadèmica.

Utilitzant com a guió el llibre que va escriure en 2009, ‘La ciutat i la vida’, aquesta exposició presenta la biografia d'una dona «inclassificable» a través de fotografies, documents, llibres, cartells i objectes, així com d'una selecció de la seua col·lecció d'art particular.

Entre altres peces, es poden veure obres que procedeixen dels anys en què va formar part de la Galeria Temple, entre 1983 i 1987, i sobretot de la seua amistat amb artistes com Andreu Alfaro, Carmen Calvo, Miguel Ángel Campano o Manuel Sáez.

Llegat feminista. Alborch va formar part en 1975 del grup fundador de l'Associació de Dones Universitàries de València.

Part audiovisual. L'exposició es complementa amb Pantalles de Carmen, un audiovisual que reuneix fragments d'entrevistes i declaracions de 1978 a 2018 seleccionats pel seu germà Rafael.

Vida i passions. L'exposició repassa la vida i les passions de Carmen Alborch (1947- 2018) a través de l'escriptura, la política i l'art.