Així consta en un acte, consultat per Europa Press, en el qual la sala ha decidit no atendre a la mesura cautelar sol·licitada pel grup, una resolució que pot ser recorreguda davant el propi tribunal. Ribera havia presentat de nou aquesta sol·licitud de suspensió davant el que considerava un "fet nou d'especial rellevància i vinculació evident", que era la decisió del Suprem relativa a la concessió de l'Hospital d'Alzira i l'àrea de salut de la Ribera.

En eixe cas, l'alt tribunal va rebutjar el recurs del grup contra la sentència del TSJCV que va avalar la reversió d'Alzira aprovada pel primer Consell del Botànic -que va ser efectiva al març de 2018-, en considerar que va haver-hi una valoració suficient de les repercussions i efectes de la mesura.

El Suprem afegia, no obstant açò, que l'acte administratiu pel qual s'acorda prorrogar un contracte, quan l'administració assumisca la gestió directa, exigeix d'acord amb la Llei Orgànica 2/2012, de 27 d'abril, d'Estabilitat Pressupostària i Sostenibilitat Financera, la valoració de les repercussions i efectes d'eixe acte.

La similitud entre tots dos recursos es desprèn que, en tots dos,l'acte impugnat subjacent és la decisió de no prorrogar la concessió d'un departament de salut i l'aprovació de les normes per a la recepció dels centres i personal afectats. Ribera subratllava que, si bé a Alzira hi havia una tramitació d'un expedient previ amb diversos informes que el Suprem considerava suficients a l'efecte d'eixa llei, en l'expedient de Torrevella "els únics documents" que consten són la comunicació de 14 d'octubre per la qual s'anuncia la intenció de no prorrogar el contracte i les normes de recepció.

En aquesta línia, al·legava que eixa comunicació i normes no complien l'exigència de valoració determinada per la llei; que l'omissió d'eixa valoració prèvia és vici determinant de la nul·litat de ple dret de la decisió de no prorrogar el contracte i que la reversió del servei és conseqüència derivada de l'acte administratiu previ consistent a optar per la recuperació de la gestió directa del servici, "acte que no existeix en l'inexistent expedient administratiu d'actuacions, més enllà de la comunicació en si mateixa".

A més, al·legava que ja que, de no suspendre's l'execucióde les mesures i la comunicació impugnades, el recurs perdria la seuafinalitat legítima i, finalment, apuntava que no existeix perjuí per a l'interés general, ja que el servei seguiria prestant-se com en l'actualitat.

PENDENT DEL SUPREM UN ALTRE RECURS

Per la seua banda, Sanitat argumentava que la llei no permet la nova sol·licitud de mesures cautelars, una vegada denegades les mateixes; que, en haver recorregut en cassació eixa denegació, aquesta nova sol·licitud està pendent de resolució i que no procedeix la mesura perquè el contracte de concessió ha acabat i l'acte exprés necessari seria per a prorrogar-lo, per acord de les parts, per la qual cosa s'està sol·licitant la suspensió d'un acte negatiu (terminació del contracte per venciment del termini).

A més, apuntava que l'omissió d'un tràmit procedimental no dona lloc a la nul·litat, sinó a l'anul·labilitat, que seria una qüestió de fons i que la valoració exigida es troba inclosa en la Llei 4/2020, de 30 de desembre, de Pressupostos de la Generalitat per a l'exercici 2021.

La sala entén que la demandant té raó en què la legislació dona cobertura legal suficient per a la sol·licitud d'unasegona mesura cautelar sempre que canvien "les circumstàncies envirtut de les quals s'haguessin adoptat".

No obstant açò, per al TSJCV, no és cert que en tots dos casos l'acte impugnat siga la decisió de no prorrogar el contracte sinó que en aquest és la comunicació per la qual s'anuncia la intenció de no prorrogar-lo i les normes de reversió. Així mateix, assenyala que tampoc és cert que la diferència entre tots dos recursos siga que a l'expedient del departament de la Ribera hi havia informes suficients per al Suprem i en aquest no, perquè a l'expedient pres en consideració en eixa sentència l'acte és posterior a aquests dos tràmits en qüestió.

Sobre l'aparença de bon dret, assenyala que els arguments relatius al compliment de l'obligació de valoració i que són indubtables, no estan referits a fi d'aquest procediment sinó a la decisió de no prorrogar el contracte; recorda que el Suprem va rebutjar el recurs de Ribera i que la resta d'al·legacions ja es van analitzar en la primer petició de mesures cautelars.