«No establim un front, sinó una aliança». Va ser la idea més reiterada ahir pel president de la Junta d'Andalusia, Juanma Moreno, del PP, i el seu homòleg de la Generalitat Valenciana, el socialista Ximo Puig, després de la trobada d'unes dues hores que van mantindre a Sevilla per a abordar el canvi de l'actual sistema de finançament autonòmic per un altre que seguisca el criteri de població ajustada.

La «intensa, fructífera i molt sincera» jornada de treball va concloure amb la signatura d'una declaració institucional d'onze punts en la qual tots dos líders regionals reclamen al Govern central que actualitze el model de finançament, un assumpte que reconeixen que és «complex» i «requereix d'un ampli consens entre administracions i forces polítiques».

Per això, i fins que es produïsca eixe «canvi estructural», Andalusia i la Comunitat Valenciana exigeixen a l'Estat la creació d'un «fons transitori compensatori», de manera que es corregisca «el desequilibri horitzontal (entre CCAA) dels recursos del sistema de finançament que pateixen les autonomies que reben un finançament per davall de la mitjana, sense perjudicar la resta».

Es tractaria, van detallar, d'un fons d’almenys 1.700 milions d'euros anuals per a Andalusia, la Comunitat Valenciana i Murcia –comunitat amb la qual tots dos presidents tenen previst reunir-se pròximament–, les tres regions «més perjudicades» per l'actual sistema, sent el fons ampliable a Castella-la Manxa, la quarta comunitat infrafinançada, i prorrogable automàticament any rere any fins a comptar amb un nou model.

Moreno i Puig van insistir que eixos diners «no suposaran un menyscapte ni la deterioració del propi sistema», en paraules del popular, sinó que l'Estat «haurà de fer un esforç».

El document signat ahir recull també que «la capacitat de les autonomies de règim comú per a decidir sobre el nivell dels seus ingressos està limitada perquè manquen de capacitat normativa en la imposició indirecta i de capacitat de gestió dels grans impostos en els quals participen», per la qual cosa consideren «necessari que les comunitats puguen ser partícips de les decisions que afecten els seus ingressos».

Tant Moreno com Puig van coincidir que «els diners sempre ixen del mateix lloc, dels ciutadans i ciutadanes i dels seus impostos», va asseverar el cap del Consell, qui va apostar per «racionalitzar el pastís fiscal».

La quantia del fons, van afirmar, podria pagar-se també a través d'una harmonització fiscal, si bé els dos presidents van negar rotundament que els seus respectius governs autonòmics s'estiguen plantejant la creació de nous impostos o la pujada dels ja existents, encara que sí que van apostar per la redistribució d'alguns de caràcter mediambiental.

Els dos representants autonòmics van denunciar que l'actual model és «discriminatori, complex i poc transparent», un «problema» que afecta l'«estat del benestar» i que genera «desigualtat entre els espanyols», per la qual cosa van tornar a reclamar un sistema «just i assenyat». L'actual és «insostenible», ja que, segons defensa la Junta, «rebem menys recursos i, per tant, el nostre pressupost l'hem de destinar quasi en exclusiva a oferir un servei públic de qualitat (sanitat, educació i serveis socials), en detriment d'invertir en més infraestructures, innovació i tecnologia».

Amb el model vigent, van insistir, cada andalús rep a l'any 110 euros menys que la mitjana, amb un increment del dèficit de quatre milions d'euros al dia, la qual cosa suposa entre 800 i 1.000 milions d'euros a l'any. En el cas de la Comunitat Valenciana, la despesa per habitant se situa 220 euros per davall de la mitjana.

Segons reflecteix un dels punts signats en la declaració institucional, la «insuficiència global» en 2019 per al «conjunt de les comunitats autònomes de règim comú va ascendir a 16.400 milions d'euros». És per això que «hi ha urgència d'acords d'Estat», va assenyalar Puig, qui igual que el seu homòleg andalús va confiar que hi haja un «clima favorable» perquè eixos pactes s'aconseguisquen en el Congrés.

Andalusia i la Comunitat Valenciana, van recordar els seus presidents, representen quasi el 30% de la població espanyola –més de 13,5 milions d'habitants entre les dues– i la tercera i quarta economia del país, respectivament, el que les converteix en «dues veus molt potents» que «segur que seran escoltades», va dir Moreno, qui va lamentar que el fet que dos presidents autonòmics de diferent color es reunisquen siga notícia.

«El que estem fent ací hauria de ser més habitual», va assenyalar en eixa línia el líder del Consell, qui va repetir que la reunió d'ahir es va produir «sense frontismes, amb voluntat de cosir el país i no de crear guerres estèrils». «No estem en el discurs del greuge» ni de «donar lliçons a ningú», va coincidir Moreno, qui va insistir que «no es tracta que uns perden perquè uns altres guanyen». I va afegir: «El diàleg és l'eina més poderosa amb la qual comptem els polítics» i d'aquest «sempre sorgeixen coses interessants».