El 'Catàleg de Vestigis de la Guerra Civil i la Dictadura' elaborat per la Conselleria de Qualitat Democràtica, inclou fins al moment un total de 1.042 vestigis de la Guerra Civil i la Dictadura, símbols, plaques, noms de carrers o espais públics, honors, dels quals 575 encara segueixen en espais públics de la Comunitat Valenciana pendents de retirar.

La consellera, Rosa Pérez Garijo, ha presentat aquest dijous en roda de premsa aquest registre "viu", que continua obert a actualitzacions ja que el 48% dels municipis de la Comunitat Valenciana encara no ha aportat la informació.

Per això, dóna als municipis un mes més per a complir aquest requeriment i, a partir d'ací, altres quatre mesos per a procedir a la retirada d'aquests elements.

Pérez Garijo recorda als ajuntaments disposen d'una línia de subvenció de 450.000 euros per a llevar aquests elements i en cas de no fer-ho adverteix que la Conselleria actuarà d'ofici.

Sobre aquest tema, Pérez Garijo, que ha estat acompanyada pel director general de Qualitat Democràtica, Iñaki Pérez Rico, ha recalcat que la permanència d'aquests símbols franquistes és "una anomalia democràtica" després de més de quaranta anys de la mort del dictador, la qual cosa "seria impensable en altres països com Alemanya o Itàlia, ni a Europa".

En eixe sentit, ha apuntat que el fet que perduren aquests vestigis demostra que es dóna "un tractament diferent a les víctimes, que hi ha unes víctimes de primera i unes de segona, ja que evidentment en altres casos no hi hauria cap simbologia que atemptara contra la seua dignitat".

Col·laboració ciutadana

Per això, ha demanat la col·laboració a la ciutadania, a les administracions públiques, associacions memorialistes, església catòlica i associacions cíviques per a poder completar aquest llistat, que s'ha publicat dijous en el DOGV. 

Els ajuntaments també poden presentar al·legacions si el llistat no ha actualitzat els símbols ja retirats. Així, poden remetre durant el pròxim mes informació sobre qualsevol vestigi franquista, tant simbòlic com iconogràfic i terminològic, al costat d'una fotografia i una indicació cartogràfica, al correu calidaddemocratica@gva.es per a acabar el mapa.

No obstant això, ha aclarit que passat eixe temps es podrà continuar ampliant ja que dels 542 municipis de la Comunitat, només 281 han contestat, dels quals 91 tenen vestigis, mentre que 190 no alberguen aquest tipus d'elements. No obstant això, encara queden 261 ajuntaments que no han contestat a la sol·licitud, el 48% dels municipis.

Dels 575 vestigis pendents de retirar, 97 se situen a la província d'Alacant, 74 a Castelló i 104 a València. Per categories, s'han registrat 71 elements que inclouen monuments, monòlits, tombes i mausoleus, creus, escuts o inscripcions, dels quals 37 no s'han retirat encara. En concret, s'han localitzat 30 creus dels caiguts, de les quals 17 encara no han sigut retirades.

Així mateix, hi ha 61 plaques, de les quals 46 es troben pendents de retirar; i 604 plaques amb simbologia del jou i les fletxes de l'Institut Nacional de l'Habitatge, de les quals 270 segueixen sense llevar. A més, hi ha 274 noms de carrers i altres espais públics referits a persones vinculades al règim dictatorial o que van participar i donar suport a la revolta militar de 1936, de les quals 205 encara no s'han retirat.

El registre també inclou un apartat d'honors amb un total de 31 comunicacions, dels quals 17 no s'han retirat. Es tracta de designacions de Francisco Franco o qualsevol altre jerarca franquista com a alcalde perpetu, fill predilecte o adoptiu pels ajuntaments, així com representacions artístiques de les seues figures.

Finalment, en 'Uns altres' adscriuen aquells elements que no s'adapten a les tipologies anteriors. És el cas del mausoleu del cementeri de Carcaixent on es troben les restes del genocida Maks Luburic, responsable dels camps de concentració croates que en tot cas haurà de ser senyalitzat segons els criteris que es fixen.

Criteris per a la retirada de vestigis

Per part seua, el director general de Qualitat Democràtica, Iñaki Pérez Rico, ha explicat que es s'han fixat una sèrie de criteris per a establir el procés d'actuació que, entre altres, determina que els vestigis han de ser retirats i no eliminats.

La retirada, segons els casos, podrà realitzar-se als cementeris, museus o centres d'interpretació pel seu interés com a document o testimoni històric. En el cas dels cementeris comportarà l'eliminació dels elements d'exaltació i la seua resignificació i senyalització evitant, en tot cas, l'equidistància i l'ofensa de les víctimes, així com el coneixement dels fets i circumstàncies esdevingudes durant la Guerra Civil i la dictadura a fi de construir una millor conveniència democràtica.

En el supòsit de traslladar-los a museus o centres d'interpretació no han de ser alterats però sí senyalitzats, acompanyats de panells informatius o altres suports d'informació històrica del seu contingut i de la justificació de la seua preservació, amb la finalitat d'utilitzar-los al servei de la cultura de la convivència democràtica.

D'altra banda, hi ha suposats com el nomenclàtor de carrers, on encara no hi ha una investigació de caràcter històric prou profunda com per a poder determinar el grau de col·laboració i participació d'algunes persones en la revolta militar del 1936 i durant la Dictadura.

De la mateixa manera, han aclarit que en relació amb les plaques de l'Institut Nacional de l'Habitatge, el número és molt més nombrós, ja que els ajuntaments han comunicat de manera genèrica la seua existència sense esmentar el nombre concret de plaques a retirar.