Les Falles de 2021 ja són història. O, més ben dit, les de 2020, ja que els més de 700 monuments grans i infantils que han cremat la nit d'aquest diumenge portaven un any i mig guardats en Fira València, des de la sacsejada mundial que va suposar la primera ona de la pandèmia de Covid-19. Han sigut unes festes atípiques es mire per on es mire: s'han celebrat al setembre, a les portes de la tornada al col·le, amb mascareta, distància, restriccions, actes descentralitzats i toc de queda. Fins i tot han tingut un nom diferent, ja que el propi Ajuntament les va rebatejar com a "actes fallers" per a diferenciar-les d'una edició normal.

Amb molts dubtes fins al final sobre la conveniència de la seua celebració des que a principis de juliol es va disparar la incidència del coronavirus (de fet, nombroses localitats valencianes van suspendre les seues festes per precaució), aquestes Falles tan diferents han suposat, abans de res, el tancament d'un cicle, no sols des del punt de vista festiu, sinó també econòmic i fins i tot emocional.

En primer lloc, el foc ha posat punt final a unes Falles que havien quedat als llimbs, les de 2020, ja que el destí de qualsevol monument de cartó pedra és convertir-se en cendres perquè els artistes fallers es posen immediatament a treballar en les seues noves creacions. D'aquesta lògica es deriva la recuperació econòmica d'una festa que dóna ocupació no sols a artistes i pirotècnia, sinó a sectors associats com els de la indumentària, flors, bandes de música, perruqueria, joieria i un llarg etcètera, sense oblidar l'hostaleria i el turisme, motors econòmics de València.

I, més enllà del tangible, el col·lectiu faller s'ha llevat aquests dies l'espina d'un any i mig sense la falla i el casal, que són molt més que un espai festiu i que té a veure amb la socialització i la vida de barri d'una ciutat mediterrània, molt lligada al carrer com a espai d'expressió i de convivència. Precisament, tot el que la pandèmia i les restriccions per a combatre-la han deixat en suspens durant mesos per tot el món.

De fet, aquestes Falles estiuenques han suposat una espècie d'experiment de cara a la recuperació de la normalitat en les festes populars a Espanya i per a la celebració de l'edició de 2022. Això sí, sense revetles i sense els grans actes amb presència de públic per a evitar les aglomeracions. En aquest sentit, les comissions s'han adaptat a la normativa sanitària dictada per la Conselleria, amb un coordinador Covid per falla, però la celebració va molt més allà dels casals i resulta difícil controlar l'afluència de persones en determinats punts.

Per a comprovar si aquests dies de festa tindran incidència en la situació epidemiològica de la ciutat de València caldrà esperar dues setmanes, encara que l'alcalde, Joan Ribó, es mostra segur que les Falles acabaran "bé" i "no tindran un reflex significatiu en el nombre de persones afectades per la pandèmia". "Som un exemple", recalca.

La cremà d'aquesta nit ha sigut tan poc comú com les festes en el seu conjunt. Les falles infantils han cremat a les 20.00 hores, encara de dia, la qual cosa ha permés comprovar més que mai el fum negre que va acomiadar la ciutat des de tots els seus barris cap al cel.

Una hora més tard, les llàgrimes de la fallera major infantil, Carla García, i de les seues companyes de la cort d'honor, va exemplificar tota la tensió i els nervis acumulats des de fa més d'un any i mig, la mateixa sensació que van sentir la fallera major, Consuelo Llobell i la seua cort quan el cap de la meditadora de la falla municipal, convertida ja en un símbol de les Falles de la Covid, va cremar finalment sense el seu cos, cremat 'clandestinament' poc després de l'esclat de la pandèmia al març de 2020.

Les falles grans s'han cremat a les 22.00 hores, i a les 23.00 hores ho ha fet la de l'Ajuntament, per a complir amb el toc de queda de la 1.00. El món faller fixa ara la seua mirada i les seues esperances en el pròxim mes de març com a horitzó per a la recuperació de la normalitat en la festa.

La descentralització d'actes, un debat obert

El format de les Falles de 2021, més curt i descentralitzat per a evitar les aglomeracions de mascletaes i castells, ha obert el debat sobre alguns canvis per al futur de la festa. Ribó diu que és partidari de portar actes pirotècnics als barris perquè "acosta les Falles als districtes". Segons avança l'alcalde, la Junta Central Fallera estudiarà "amb calma" aquesta proposta.