El Camí Reial, un traçat històric que suposa la continuació del carrer Sant Vicent de València una vegada ix de la ciutat, s'adaptarà a les maneres sostenibles de mobilitat (per als vianants i ciclista) entre Albal i la capital per a vertebrar la comarca de l'Horta Sud i connectar-la al futur eix entre la Creu Coberta i la plaça d'Espanya. Representants municipals s'han reunit aquest dimarts amb la diputada de Mobilitat Sostenible, Dolors Gimeno, en la Corporació provincial, qui els ha proposat participar en el projecte per a reordenar el trànsit i reurbanitzar un recorregut que travessa de nord a sud diversos municipis de l'àrea metropolitana.

L'àmbit del projecte abasta des de la CV-33 a Albal fins a les connexions amb les rondes de circumval·lació de València, per la qual cosa Gimeno ha rebut a responsables dels ajuntaments d'Albal, Catarroja, Alfafar, Massanassa i València. En concret, la reunió ha comptat amb la presència dels alcaldes d'Albal, Ramón Marí, Catarroja, Jesús Monzó, i Massanassa, Francisco Comes, el regidor de Mobilitat de l'Ajuntament de València, Giuseppe Grezzi, l'alcaldessa en funcions d'Alfafar, Empar Martín, i tècnics locals i de la Mancomunitat de l'Horta Sud.

Segons ha explicat la responsable provincial, "la Diputació de València és, per les seues competències per a la promoció d'infraestructures viàries i pels seus objectius de suport als xicotets municipis, l'organisme públic idoni per a escometre aquest projecte", ja que els municipis afectats han manifestat a través de la Mancomunitat de l'Horta Sud la necessitat d'iniciar l'ordenació del trànsit en tota la via.

La primera fase es desenvoluparà mitjançant la redacció d'un avantprojecte amb la finalitat d'estudiar solucions de traçat i una estimació del pressupost de les obres i del projecte necessari. Paral·lelament, s'iniciaran els treballs amb la recollida d'informació en els municipis de València, Alfafar, Benetússer, Massanassa, Catarroja i Albal. Una vegada obtinguda la informació, s'elaborarà una proposta d'alternatives que es presentarà a cadascun dels municipis per a marcar els criteris i condicionaments a tindre en compte.

La llei de Mobilitat de la Comunitat Valenciana contempla el canvi de model cap a una mobilitat mediterrània, associat al gaudi de la ciutat i de l'entorn que suposa una disminució real dels nivells d'emissions i consums energètics, com un dels objectius que s'han vist potenciats amb l'aprovació de l'Agenda 2030, "especialment en l'objectiu 9.1 mitjançant el desenvolupament d'infraestructures fiables, sostenibles i de qualitat com a estímul per a la recuperació econòmica, la qualitat de vida i la creació d'ocupació", ha afirmat la diputada Gimeno.

Origen i evolució del Camí Reial de Madrid

El Camí Reial de Madrid és una via construïda a la fi del segle XVIII, de gran importància logística en connectar ciutats perifèriques amb l'interior peninsular, que dóna suport al seu traçat puntualment sobre la calçada romana de la Via Augusta. Posteriorment, en el segle XX, es va designar com a N-340. Concebuda de caràcter interurbà, el desenvolupament progressiu de les urbs limítrofes va anar configurant la via en la malla urbana, convertint-la en un eix dinamitzador de les economies locals de part de València i les poblacions d'Alfafar, Benetússer, Massanassa, Catarroja, Albal, Beniparrell i Silla.

A mesura que es van imposar en el segle XX els trànsits motoritzats i els transports de mercaderies per carretera, la via va ser incapaç de suportar l'elevada intensitat de trànsit. Es va desdoblar primer per l'actual V-31 de titularitat estatal, completant posteriorment amb la CV-400 de titularitat autonòmica (en l'actualitat la Generalitat està executant les obres de passarel·la per als vianants i ciclista que separa aquests trànsits de la CV-400 enllaçant amb la ciutat de València) que deixa al Camí Reial com una via de caràcter urbà, mantenint el seu potencial d'eix dinamitzador a causa del seu traçat i història.

Una via "deteriorada i insegura" i sense carril bici

Actualment, la via és de baixa qualitat ambiental, encara que hi ha prou disparitat en cadascun dels municipis que travessa. Es mantenen els dos sentits de circulació per a vehicles motoritzats, permetent girs a esquerra, amb zones d'aparcament a banda i banda i voreres variables en ample i tractament.

El transport públic de connexió intermunicipal es desenvolupa per aquesta via, i no hi ha carril separat per a ciclistes, la qual cosa sumat a l'elevada intensitat de trànsit la fa una via "deteriorada i insegura".

Se sumen a la complexitat de la circulació els trànsits transversals que comuniquen els nuclis urbans amb els polígons industrials que s'han desenvolupat especialment a l'est i ocupen el territori fins a la V-31.