El president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, ha proposat aquest dimecres un impost, o una altra "eina" d'aportació, específic per a les rendes altes de la Comunitat de Madrid que compensen els beneficis de la capitalitat enfront d'altres territoris.

En un desdejuni informatiu organitzat per Europa Press, al qual han assistit quatre ministres (els d'Inclusió, Ciència, Agricultura i Cultura), el president valencià ha llançat aquesta proposta i altres com una "harmonització" que impedisca la competència fiscal, perquè siga estudiada "amb rigor" pel Comité d'Experts per a la reforma fiscal.

Segons ha explicat, l'ha pres del professor d'Oxford Paul Collier, que proposa "una aportació dels més beneficiats" en capitals com Madrid per la major productivitat generada per un suport públic acumulat durant dècades.

Per a justificar aquesta idea ha assenyalat que les rendes més altes en la Comunitat de Madrid es beneficien d'unes rebaixes fiscals que sumen 4.453 milions d'euros "gràcies als avantatges de la capitalitat, que concentra activitats públiques i privades i que permet fer dúmping fiscal".

Ha parlat d'un "procés invisible de Madrid, el procés d'una capital que no té en compte les conseqüències de les seues decisions per a la resta del país".

Contra això, "la filosofia és senzilla: si hi ha privilegi, ha d'haver-hi contraprestació; i l'objectiu és clar: una Espanya més justa", ha defensat Puig, que també ha fet altres propostes en la línia d'una Espanya "policèntrica" a través d'una "descentralització d'estructures" de l'Administració estatal.

En aquest sentit s'ha preguntat "per què Turespaña no pot estar a Palma, la seu central de l'Institut Espanyol d'Oceanografia a Vigo, el Centre Nacional de Dansa a Sevilla o Ports de l'Estat a València?", o "per què la Festa Nacional d'Espanya se celebra sempre en el mateix lloc?" i no "en qualsevol altre àmbit de la Nació".

Fins i tot, a preguntes del presentador de l'acte, ha plantejat "per què no podria estar el Senat en una altra ciutat?", a més d'insistir en la necessitat de convertir-lo en una autèntica cambra de representació territorial, per al que no creu necessari reformar la Constitució.

En tot cas, Puig ha afirmat que el "primer desafiament territorial" al qual s'enfronta Espanya és l'independentisme, la via unilateral que ha produït "una dècada perduda" i enfront de la qual a proposat "diàleg, audàcia i pacte".

Ha aprofitat per a mostrar el seu "suport al camí que està explorant el president Sánchez, per convicció i per pragmatisme" i ha dit que "sens dubte els indults són una decisió valenta i assenyada després d'una dècada de soroll i fúria".

També respecte a Catalunya, s'ha declarat contrari a canviar el sistema de finançament només per a aquesta comunitat, perquè "no pot haver-hi un canvi de finançament bilateral".

Reforma "inajornable" del sistema de finançament

Puig ha reclamat la reforma "inajornable" del sistema de finançament per a aconseguir una Espanya més justa i cohesionada i ha instat el Govern central a demostrar la mateixa audàcia per a abordar la convergència territorial que l'evidenciada en el desafiament català.

El cap del Consell també ha demanat solucionar el conflicte de l'aigua i considera irrenunciable garantir "aigua per sempre" als agricultors valencians. De la mateixa manera, ha proposat regular la Conferència de Presidències Autonòmiques com a òrgan de cogovernança que es reunisca almenys cada sis mesos i ha constret a prendre mesures contra la despoblació i aposta pel model escocés de lluita contra el repte demogràfic.