Un estudi dels professors de la Universitat de València (UV) Joaquín Aguar i Guillermo López, investigadors del grup Mediaflows, ha conclòs que la Conselleria de Sanitat Universal va utilitzar en les seues comunicacions entre febrer i juny de 2020 una "estratègia de comunicació institucional que buscava ressaltar els elements positius i diluir els negatius".

Aquest treball, publicat a la revista 'Dígits', ha estudiat cent notes de premsa emeses per la Conselleria de Sanitat des del 27 de febrer fins al 8 de juny de 2020, en els mesos de confinament estricte a l'inici de la pandèmia, segons ha detallat la UV en un comunicat.

La investigació conclou que, si bé la Conselleria no va amagar les dades més rellevants, sí que les "va ocultar a simple vista" a les notes de premsa -al no destacar-les- i que els termes que podien referir a aspectes negatius -com a "UCI", "defuncions" o "residències"- només es van utilitzar quan van poder fer-ho per a destacar-los de forma positiva.

Els investigadors del Departament de Teoria dels Llenguatges i Ciències de la Comunicació observen que en els titulars durant els dos primers mesos de la pandèmia les paraules que més van aparéixer van ser "altes" i "positius".

Mentre, en els mesos de maig i juny ho van ser els termes "defuncions", "contagis", "UCI" i "residències", però sempre en sentit positiu. En els subtítols van trobar de forma reiterada els termes "positius" i "altes".

Els investigadors troben especialment rellevant que, quan tots els dies hi havia un gran volum de morts, a les notes de premsa només apareguera el terme "defuncions" en els títols i subtítols tres dies al març, un al maig i que començara a aparéixer a la fi de maig per a ressaltar l'absència de morts a la Comunitat a causa de la Covid-19. Una cosa similar va ocórrer també amb les morts en les residències de majors.

Xifres de morts

L'estudi destaca també que les dades de morts es proporcionaren de forma acumulada per la Conselleria, la qual cosa va provocar que en les primeres setmanes de confinament domiciliari estricte -amb periodistes teletreballant i sota la pressió dels ERTO- "alguns mitjans no donaren compte de quines eren les xifres reals de morts diaris, encara que aquest problema es va esmenar ràpidament", ha assenyalat la UV.

Per a afrontar aquesta investigació, els investigadors de la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació van aplicar una metodologia d'anàlisi de contingut dels titulars i els subtítols i una anàlisi del discurs que va tindre en consideració la resta de les notes de premsa amb l'evolució de la situació sanitària de cada moment.

Per a realitzar l'anàlisi de contingut, els investigadors van buscar set termes que van considerar rellevants per al moment: "defuncions", "positius", "contagis", "altes", "ingressos", "UCI" i "residències".