Aigua per a ressuscitar l'horta de Francs, Marjals i Extremals, al sud de València

  • Un nou pou municipal solucionarà els problemes històrics de reg de la Font de Sant Lluís i la Font d’en Corts.
  • La superfície total cultivada podrà elevar-se des de les 67 hectàrees actuals fins a 85 en quadruplicar-se l'arribada d'aigua.
  • L'Ajuntament pretén evitar l'abandó de l'horta productiva i potenciar la producció agrícola de quilòmetre zero.
El alcalde de València, Joan Ribó, junto a los concejales del Ciclo Integral del Agua, Elisa Valía, y de Agricultura y Huerta, Alejandro Ramon, este miércoles, junto al nuevo pozo de riego.
L'alcalde de València, Joan Ribó, al costat dels edils del Cicle Integral de l'Aigua, Elisa Valía, i d'Agricultura i Horta, Alejandro Ramon, aquest dimecres, al costat del nou pou de reg.
Ayto. VLC

Les àrees d'horta de la Font de Sant Lluís i la Font d'en Corts, nuclis rurals situats al sud de la ciutat de València, al costat del nucli urbà, ja disposen d'una quantitat d'aigua suficient per a revitalitzar una zona castigada històricament pels problemes de reg, que al seu torn derivaven en l'abandó dels cultius per la falta de seguretat i de rendibilitat que patien els agricultors. L'Ajuntament ha posat aquest dimecres en servei un nou pou de risc per a proveir a Francs, Marjals i Extremals, com es coneix a aquesta àrea d'horta des del segle XIV, quan va passar a ser jurisdicció municipal. Hui dia, de fet, és l'única el sistema de séquies de la qual pertany al Consistori i no al Tribunal de les Aigües.

La nova infraestructura permetrà quadruplicar les aportacions d'aigua de reg en aquesta zona, que ha patit una manca històrica de recursos hídrics i que els seus llauradors, fins ara, regaven amb aigua sobrant. No sols això: els regants podran a partir d'ara disposar d'aigua proporcionada pel nou pou, exclusivament dedicat al reg agrícola. Actualment, la superfície cultivable d'aquesta zona és d'unes 67 hectàrees, però la disponibilitat de més aigua i més cabal permetrà ampliar-la fins a les 85 hectàrees, apunten des de l'Ajuntament.

L'alcalde de València, Joan Ribó, acompanyat pel regidor d'Agricultura i Horta, Alejandro Ramon, i l'edil del Cicle Integral de l'Aigua, Elisa Valía, ha visitat aquest matí el nou pou. Ribó ha explicat que l'aigua de regar "segura, com la trobem en totes les séquies que coneixem, ací no arribava. És una zona de francs, marjals i extremals, que es regava amb el que sobrava i a vegades hi havia aigua i altres vegades no hi havia. Quan ens vam plantejar desenvolupar l'agricultura a la ciutat, la primera idea era poder regar perquè, si no es pot regar amb seguretat, no es pot cultivar", ha explicat.

L'alcalde considera que aquest pou "vol ser una assegurança per als agricultors que, en qualsevol moment, i amb els seus problemes per a distribuir aigua, tinguen la seguretat que tindran aigua, que vindrà d'una obra, d'una capa freàtica o del pou si no hi ha cap altra solució".

Ribó ha lligat l'existència d'aigua amb la producció agrària a la ciutat. "Quan parlem d'aliments sostenibles, de canvi climàtic i de quilòmetre zero, pensem que el quilòmetre zero és això. I ací hi havia zones que no es cultivaven per no tindre aigua segura. Posar en marxa hui aquest pou és una manera de garantir més aliments per a la ciutat de València, aliments de quilòmetre zero, i garantir una seguretat i una renda als agricultors, que també s'ho mereixen", ha afegit.

Ribó, Valía y Ramon, durante la puesta en marcha del pozo de riego.
Ribó, Valía i Ramon, durant la posada en marxa del pou de reg.
Ayto. València

El regidor d'Agricultura, Alejandro Ramon, ha explicat l'origen foral de la distribució d'aigua a Font d’en Corts i la Font de Sant Lluís. Segons ha indicat l'edil, la zona suposa "una singularitat històrica des de l'any 1368, en què el rei Pere el Cerimoniós va cedir aquestes séquies i aquests escolaments als jurats de la ciutat de València i, per tant, aquesta zona, la Carrera d’en Corts, la Punta, Castellar i Pinedo, són els únics punts de l'horta de València on la infraestructura de reg és de propietat municipal".

Per això, segons el regidor, "era important que l'Ajuntament fera aquest esforç i construïra el primer pou de reg de propietat municipal, finançat amb fons municipals, i respon a la necessitat de proveir d'aigua aquesta zona, que presenta una carestia històrica d'aigua de reg, i sense aigua no pot existir l'agricultura. Era una reivindicació de diverses generacions que l'Ajuntament no havia atés fins al dia de hui", ha afirmat.

Ramon ha explicat que quan van accedir a l'Alcaldia en 2015, "el primer que vam identificar com més urgent era aquesta zona, on l'agricultura era inviable perquè el cabal d'aigua era insuficient per a cultivar les 85 hectàrees que hi ha i els agricultors abandonaven aquestes terres perquè no tenien accés a l'aigua. Per tant, hem vist que era una actuació d'urgència".

L'edil ha explicat que amb aquest pou "ja hem garantit que el llaurador tinga un accés segur a l'aigua, faça les seues collites, i puga viure del camp. Més encara perquè l'horta de la Punta i de la Carrera d’en Corts són les zones que, pel sud, estan més pròximes al centre urbà. És agricultura de proximitat, agricultura urbana, perquè tenim la ciutat al costat, i és el que volem potenciar. Són productes de quilòmetre zero, amb una petjada de carboni més baixa i que, per tant, són més sostenibles", ha prosseguit.

Ribó, Valía y Ramon, durante la visita a la zona de Francs, Marjals i Extremals.
Ribó, Valía i Ramon, durant la visita a la zona de Francs, Marjals i Extremals.
Ayto. València

Per part seua, la regidora del Cicle Integral de l'Aigua, Elisa Valía, ha afirmat que amb la pandèmia "hem aprés la importància d'un sistema d'alimentació propi, local i el més pròxim possible". La regidora ha insistit que el Cicle Integral de l'Aigua ha estat aportant solucions provisionals, "però eren això, provisionals".

De fet, amb el desviament de l'aigua del nivell freàtic procedent de l'obra del València Arena "havíem garantit un cabal suficient d'aigua fins a l'estiu que ve, però és un dia molt important perquè, per fi, tenim una solució definitiva per a donar seguretat i perquè cultivar terres d'aquesta zona de la ciutat ja no siga un problema. La gent pot apostar per l'horta com un motor econòmic per a la ciutat de València".

Valía ha destacat que "és una aposta ferma per l'agricultura i el medi ambient en una ciutat que té un patrimoni natural i mediambiental enorme i passa per aquestes intervencions, que poden semblar molt fàcils però són complicades perquè hi ha moltes administracions implicades. Des de l'Ajuntament estem apostant de manera decidida per l'horta en tota la ciutat. Estem actuant també en la zona de Campanar, que també té alguns problemes d'aigua per resoldre. Que la gent sàpiga que, si vol treballar la terra, l'Ajuntament els dóna suport".

Una infraestructura municipal

El pou és una infraestructura municipal que serà gestionada directament per la Regidoria d'Agricultura i la Comissaria de Francs, Marjals i Extremals, que ostenta el regidor Alejandro Ramon. Per a la seua construcció s'ha efectuat un sondatge (perforació) de 91 metres de profunditat, i un entubament amb canonada de 350 mm de diàmetre. S'ha col·locat també una bomba a 30 metres de profunditat amb canonada d'impulsió de 200 mm de diàmetre i una potència de 30 CV (22 kW). L'actuació té un pressupost total de 98.812,12 euros.

Jurisdicció del segle XIV

La Jurisdicció de Francs, Marjals i Extremals de València data del segle XIV, concretament de l'any 1386, quan es va signar la Concòrdia per part de Pere IV el Cerimoniós, que cedia al Consell i als Jurats de València la propietat i la gestió de les séquies de reg i conductes de les zones històricament més baixes i pantanoses que quedaven entre l'Albufera i el sud de la ciutat aprofitant els sobrants de les séquies de les terres més altes gestionades pel Tribunal de les Aigües.

Aquestes terres de marjals van passar a denominar-se les terres de Francs, Marjals i Extremals perquè, durant 10 anys, quedaven exemptes del pagament del delme i les primícies. De fet, la gestió de les séquies d'aquesta zona de València depén directament del Consistori i no del Tribunal de les Aigües.

Comunitat Valenciana

Mostrar comentarios

Códigos Descuento