Parlar del Parc Natural de l'Albufera de València és fer-ho d'un dels tresors de la costa espanyola: dins de les seues 21.120 hectàrees es troben llocs tan singulars com la Devesa del Saler, que va aconseguir rebel·lar-se contra l'urbanisme per a conservar hui dia un meravellós paisatge d'alt valor mediambiental.
A escassos dotze quilòmetres del nucli urbà de València capital, aquesta zona de l'Albufera, coneguda per les seues dunes i per les seues llacunes salines que creen al seu voltant tot un ecosistema d'enorme diversitat, va estar a punt de ser devorada per la construcció, fins al punt que van arribar a arrancar un projecte per a convertir-la en un gran "resort" turístic.
Més de deu anys de devastació
En 1962 l'Ajuntament de València va impulsar un pla per a urbanitzar aquesta zona del Saler i convertir-la en zona turística. Un projecte que va ser avalat pel llavors Ministre d'Informació i Turisme, Manuel Fraga, desenvolupat per l'arquitecte Julio Cano i recolzat també per grans grups inversors de l'època.
Aquest pla va ser aprovat pel llavors alcalde valencià, Adolfo Rincón de Arellano, en 1965, any en què van arrancar quasi immediatament unes obres que van arribar a alterar greument els ecosistemes de la Devesa amb la finalitat de ser transformada en una marina mediterrània més amb grans torres d'habitatges, hotels i zones d'esplai i oci.
"Es va arrasar amb tot el front dunar per a construir un passeig marítim, es va començar amb els treballs de sanejament, sistema de clavegueram, carreteres i, fins i tot, es va arribar a iniciar les obres per a crear un llac artificial a manera de port esportiu o un camp de golf", assenyala Antonio Guillem, responsable de la Fundació Global Nature (FGN) a la Comunitat Valenciana.
'El Saler per al poble'
A la fi dels 60 ja van sorgir algunes veus que van començar a alertar dels greus problemes que anava a suposar aquest projecte urbanístic per al patrimoni mediambiental de València, entre ells es trobaven biòlegs, professors universitaris i fins al mateix Félix Rodríguez de la Fuente.
Va ser gràcies a la força mediàtica que posseïa en aquells dies aquest naturalista i divulgador ambiental espanyol quan realment la societat valenciana va començar a obrir els ulls, especialment arran de l'emissió d'un programa de Vida Salvaje en Televisió Espanyola a principis dels 70.
L'inici d'aquest corrent a favor del medi ambient, la posició de diversos mitjans regionals i l'ocàs del règim franquista va impulsar en l'estiu de 1974 El Saler per al poble, un moviment ciutadà que es va proposar fer realment enfront de l'urbanisme en aquesta zona de l'Albufera valenciana.
"Va ser fonamental aquesta conscienciació dels veïns de València i els seus voltants per a aconseguir frenar el que haguera sigut un desastre sense precedents a la regió. Gràcies a ells, a la seua lluita sense quarter per a defensar el nostre patrimoni natural, hui podem gaudir d'aquests paisatges tan meravellosos", remarca Guillem.
En 1980, ja amb la democràcia instaurada a Espanya, l'alcalde socialista Ricard Pérez Casado va paralitzar totalment el projecte urbanístic i es van iniciar els estudis per a recuperar la zona amb el Pla especial protector de la Devesa, que va desencadenar que en 1986 la Generalitat Valenciana declarara l'Albufera Parc Natural.
Reconstrucció i tornada a l'origen
Tot i que en l’actualitat encara es poden trobar restes d'antigues canonades i altres xicotets mals records d'aquella època, el paisatge que pot gaudir-se actualment és pràcticament el mateix d'abans que entraren les grues, excavadores i tota la maquinària que a punt van estar de destruir aquest paratge.
Però per a aconseguir aquesta tornada a l'origen es va haver de dur a terme un llarg procés de regeneració i recuperació dels sistemes dunars, totalment arrasats per la urbanització i arribats a ser convertits en un passeig marítim.
El primer pas va ser eliminar totes les infraestructures i tornar a crear la morfologia de la duna mitjançant una acumulació mecànica d'arena, després es va dur a terme la fixació del substrat mitjançant estacades de borró i canya, i amb la plantació d'espècies vegetals pròpies d'aquest ecosistema.
Finalment, va caldre restringir l'accés i ús públic de la zona perquè es regenerara per si mateixa gràcies al desenvolupament de les plantes i a la desaparició de les estacades després de ser cobertes d'arena perquè, entre quatre i cinc anys, la duna presentara per fi el seu aspecte natural.
Tot aquest procés ha durat quasi dues dècades, i per a aconseguir-ho han sigut també vitals diversos projectes Life de la Unió Europea en els quals ha participat aquest Parc de la Devesa del Saler, que han ajudat al fet que aquesta zona continue sent considerada la joia de la corona per als valencians pel seu alt valor ecològic i mediambiental.
Comentarios