Comunitat Valenciana

El CCCC recorda al Cabanyal en lluita que va obrir les seues cases a l'art i va recuperar "l'autoestima" del barri

El Centre del Carme Cultura Contemporània (CCCC) de València recupera en una exposició el projecte 'Cabanyal Portes Obertes', quan un barri en "lluita per la seua supervivència" i que "no sabia com anava a ser el seu futur" va obrir les portes de les seues cases i establiments a l'art per a recuperar la seua "sensació d'autoestima" i reivindicar-se.
Exposició '1998-2015 Cabanyal Portes Obertes'
Exposició '1998-2015 Cabanyal Portes Obertes'
EUROPA PRESS

'1998-2015 Cabanyal Portes Obertes. Cultura i Ciutadania' permet recórrer, des d'aquest divendres i fins al 24 d'octubre, quasi 17 anys de mobilització social i cultural i arreplegar el compromís de l'art amb el moviment ciutadà Salvem El Cabanyal a través de més de 70 projectes de les 16 edicions d'aquesta iniciativa, que va convertir les cases del barri amenaçades en xicotetes galeries d'art.

El director del CCCC, José Luis Pérez Pont, i els comissaris de la mostra -que van formar part del moviment- Maribel Doménech Ibáñez i Emilio José Arroyo han presentat aquest divendres l'exposició, acompanyats per artistes que van formar part de la iniciativa, reporters que la van immortalitzar i l'exportaveu de Salvem El Cabanyal Tino Villora.

Entre 1998 i 2015, ha recordat Pérez Pont, el Cabanyal va protagonitzar una "exemplar lluita veïnal, en la qual davant un projecte urbanístic - El Projecte Especial de Protecció i de Reforma Interior del Cabanyal Canyamelar (PEPRI)- que pretenia arrasar amb tot un barri declarat Bé d'Interés Cultural (BIC)" i amenaçava amb causar un "dany patrimonial irreparable", va sorgir una "resposta molt important" de la ciutadania i també d'artistes.

El mateix 1998, s'impulsa per primera vegada 'Cabanyal Portes Obertes' "com a ferramenta per a aglutinar el suport del sector cultural i artístic", "donar visibilitat" a la problemàtica i "donar a conéixer el barri", ha recordat el director del CCCC.

Durant 26 edicions, "un munt d'artistes, alguns premis nacionals d'arts plàstiques, des de gent molt jove fins a molt consagrada", van situar el seu art al costat de la lluita, ha explicat el director del CCCC. Les exposicions "es van desenvolupar dins de les vivendes afectades i unes altres del barri", en un "format cultural significatiu i singular" que "va marcar tota una època" i "va aportar oxigen a la societat".

"MIRAR ELS SEUS CARRERS AMB ALTRES ULLS"

Els veïns, ha recordat la comissària Maribel Doménech, "no sabien com anava a ser el seu futur" i veure les seues cases convertides en exposicions amb obres d'art, gràcies a 'Portes Obertes' va suposar recuperar la "sensació d'autoestima" del barri.

En paraules de l'exportaveu de Salvem El Cabanyal Tino Villora, "'Portes Obertes' va significar una de les potes més importants de la resistència", perquè "la gent començava a mirar el seu carrer amb altres ulls, una altra perspectiva".

Per açò, segons ha precisat Emilio José Arroyo, l'exposició en el CCCC posa l'accent en la col·locació de "cada obra en el context original on es va exposar", per a així "ampliar el seu sentit", amb les obres de Yolanda Herranz en la seu del Matadero i les de Josep Renau en les cases, entre unes altres.

Eixa lectura es completa amb material documental i "un tercer nivell" de l'exposició que va recordant les diferents etapes, protestes i accions de la plataforma per a vincular les obres amb la cronologia de la lluita.

UN AGRAÏMENT

La mostra dona la benvinguda al visitant amb una gran pancarta de 'Salvem el Cabanyal' que corona una llarga llista amb els noms i cognoms de les persones que van contribuir al moviment d'alguna forma. Així ho ha explicat Maribel Ibáñez, que detalla que, quan el projecte urbanístic mor i Salvem el Cabanyal es despedeix, "hi havia una necessitat d'acabar d'una manera agraint a tothom la seua solidaritat".

En l'exposició es pot veure una selecció dels projectes més importants i de les aportacions d'artistes com Antoni Muntadas, Juan Genovés, Esther Ferrer, Monique Bastiaans, Pedro Ortuño, Pepa López Poquet, Mira Bernabeu, Werner Moron, Bia Santos, Patricia Gómez, María Jesús González, Yolanda Herranz i fotógrados com El Flaco, Enrique Carrazoni i Juan Peiró, entre uns altres.

RECORREGUT

El CCC exposa el 'cobertor' de Paco 'cent onze' que amb més de 5 metres d'altura inicia el recorregut, entre 1998 i 2001. En la seua confecció van participar veïns de tota la ciutat brodant sobre tela la seua pròpia direcció, mostrant el seu suport al Cabanyal, "cases que se solidaritzaven amb cases".

Enfront d'aquesta peça es mostra una selecció d'obres de Josep Renau de la més gran exposició que se li havia dedicat fins al moment, en la tercera edició de Cabanyal Ports Obertes (2000), amb obres cedides per la Fundació Josep Renau que va prestar els seus fons i el préstec també de l'IVAM.

També destaca la pancarta solidària de Werner Moron (2008), que va penjar un gran cor en l'encreuament del carrer Reina amb la travessia Pescadors en 2000. Es venien cors que l'artista va donar per a recaptar diners per a la causa. De les parets de la Sala Carlos Pérez penja també la pancarta de Juan Genovés.

Entre les peces de la mostra està el treball d'investigació de Patricia Gómez i María Jesús González, amb elements inèdits que no s'havien exhibit, arran del projecte en el qual van folrar de tèxtils l'interior de l'edificis del barri per a fer una emprimació que immortalitzara els seus sòls, parets i finestrals.

També es pot interactuar amb la instal·lació participativa del Laboratorio de la Luz de la Universitat Politècnica de València (UPV), que segons ha mostrat la seua directora, Trinidad Gracia, situa l'espectador que es posa al davant, gràcies a una càmera, en converses entre els membres de la plataforma, reunions per a parlar de la vaga i altres escenes gravades en l'època.

Mostrar comentarios

Códigos Descuento