El treball, en el qual participen Fernando González, catedràtic de Genètica de la UV i investigador de Fisabio, i Iñaki Comas (CSIC) és del consorci SeqCOVID, que porta més de 17.000 mostres del virus seqüenciades.

La variant de la qual es traça la transmissió és la denominada com 20e.eu1. La seua mutació resideix en una modificació de la proteïna espícula, que és la que permet al SARS-CoV-2 entrar en les cèl·lules. La investigació es va qüestionar perquè, sense que s'haguera trobat evidència que aquesta variació augmenta la transmissibilitat, va acabar estenent-se per una dotzena de països d'Europa.

Fernando González, també responsable de la Unitat Mixta d'Investigació en Infecció i Salut Pública de la Fundació FISABIO-Universitat de València, ha explicat que "aquesta investigació aporta informació rellevant sobre com es comporta i evoluciona la transmissió del SARS-CoV-2, en la qual no és imprescindible que una variant siga més transmissible que una altra per a acabar imposant-se en diferents països, així com sobre les accions que es poden prendre per a limitar la seua expansió".

La història evolutiva d'aquesta variant indica que va ser la més prevalent a Espanya al juliol i agost de 2020. A la fi d'agost ja s'havien seqüenciat mostres a Bèlgica, Suïssa, França, Dinamarca, el Regne Unit, Alemanya, Letònia, Suècia, Noruega i Itàlia. A més, entre agost i octubre es van detectar mostres d'aquesta variant a Hong Kong, Austràlia, Nova Zelanda i Singapur, probablement exportades d'Europa.

A meitat de juliol, un mes després de trobar-se la primera mostra a Espanya, aquesta variant ja representava el 80% de les mostres seqüenciades en el país. Quatre mesos després, ja es trobava en més del 60% de les mostres d'altres països com Irlanda, el Regne Unit o Itàlia.

La investigació apunta al fet que les causes de la transmissió pel continent europeu van ser la reactivació dels viatges entre aquests països i la falta de continència i controls més severs per a mantindre l'expansió del virus.

Aquesta variant va ser la predominant a Espanya i altres països europeus fins que a la fi de l'any passat va començar a estendre's la variant alfa (B.1.1.7 o també coneguda com a britànica), que ha passat a ser la predominant en l'actualitat.

"D'aquest treball podem extraure dos lliçons principals. D'una banda, molts brots importants es donen en els grups més vulnerables, aquells que no es poden protegir igual que la resta. La prevenció en eixos grups hauria evitat per exemple l'expansió inicial de la variant 20I/EU1. D'altra banda, la mobilitat dins del país i entre països a l'estiu ens mostra com una variant, que de per si mateix no és transmissible, pugues en amb prou faenes uns mesos fer-se dominant. És necessari trobar l'equilibri just entre economia i prevenció per a evitar cometre els mateixos errors en l'estiu de 2021. Si bé ara hem avançat molt més en la vacunació, també ens enfrontem a variants com la delta, que són més transmissibles especialment entre els no vacunats i els que només porten una dosi", ha explicat Iñaki Comas, investigador de l'Institut de Biomedicina de València (IBV), del CSIC.

Aquest article ha sigut publicat en la prestigiosa revista internacional Nature i ha sigut possible gràcies a un treball col·lectiu en el qual han participat institucions com la Universitat de Basilea, l'Escola Politècnica Federal de Zuric i el consorci SeqCOVID-Spain.