Comunitat Valenciana

Dones sense ocupació i sense habitatge, perfil més habitual entre persones usuàries de Cáritas

  • L'entitat va atendre 124.566 persones en 2020 en la Diòcesi de València, segons han informat aquest dijous.
  • A València ciutat "veníem d'un descens gradual i progressiu i hem tornat a dades superiors a 2016", afirmen.
Cáritas atiende a 124.566 personas en 2020 en la Comunitat: principalmente mujeres sin empleo y sin vivienda
Cáritas ha presentat la seua Memòria Institucional corresponent a l'any 2020.
20M EP
Cáritas atiende a 124.566 personas en 2020 en la Comunitat: principalmente mujeres sin empleo y sin vivienda

Cáritas Diocesana ha atés en 2020 a un total de 124.566 persones en la Comunitat Valenciana, principalment dones -més de la meitat-, amb pèrdua d'ocupació i menors. La pandèmia ha fet que les atencions tornen a les xifres registrades en els anys 2015 i 2016.

Així ho ha posat de manifest aquest dijous la secretària general de la institució, Aurora Aranda, en una roda de premsa en la qual ha presentat la Memòria Institucional de Cáritas Diocesana de València corresponent a l'any 2020. Ha estat acompanyada pel bisbe auxiliar de València, Arturo Ros, i pel director de Cáritas València, Ignacio Grande.

Cáritas, a través de les seues 686 Cáritas parroquials de la Diòcesi de València, ha atés en 2020 a 124.566 persones, un número "molt elevat", ha apuntat Aranda, que ha advertit que continuen constatant que la taxa de la pobresa en l'autonomia està per damunt de la mitjana nacional: 23,7% enfront del 20,7%.

En concret, en Cáritas València, el passat exercici va haver-hi 62.534 persones beneficiàries, la qual cosa suposa un augment del 26,2% en relació amb l'any anterior. "És un preocupant augment. Veníem d'un descens gradual i progressiu i hem tornat a dades superiors a 2016", ha indicat Aranda.

Els perfils més atesos són parelles joves amb fills, dones amb fills, migrants, persones majors soles, persones amb habitatges precaris i persones que han perdut la seua ocupació.

Quant a les atencions de persones joves amb fills, Aranda ha explicat que "fa pensar que la presència de menors en nuclis familiars és un element important i un factor d'exclusió". Així, van atendre 16.632 menors en els centres. A més, la pobresa "continua tenint rostre de dona", ja que el 72% dels atesos són dones.

D'altra banda, el 61% de les persones ateses eren migrants, moltes d'elles en situació administrativa irregular; i persones majors, que han anat en augment a conseqüència de la pandèmia.

També els centres han ajudat a persones amb habitatges precaris i a aquelles que han perdut l'ocupació: "s'han incrementat les persones que han perdut el treball i han vingut a nosaltres, la majoria de sectors relacionats amb una economia informal com l'ocupació domèstica o les cures. També hostaleria, turisme i el sector agrícola", ha detallat Aranda.

Habitatge i educació

Malgrat la crisi sanitària, des de Cáritas han continuat desenvolupant accions i projectes com el manteniment de 47 habitatges per a allotjar a famílies, persones migrants o dones en context de prostitució i tracta. En total, en 2020 s'han allotjat 166 persones en aquestes cases.

A més, l’entitat ha atés a més de 300 persones en situació sense llar a través de dues accions: acompanyament a aquelles que eren al carrer; i a través d'un centre, el de Sant Esteban.

Així mateix, ha mantingut actius 58 projectes per a menors i famílies; i ha atés 118 dones en context de prostitució i tracta. També ha orientat a 1.455 persones a través dels serveis d'ocupació -de les quals 808 s'han inserit en el mercat laboral-; i ha atés 6.004 persones cobrint les seues necessitats bàsiques.

Per a poder aconseguir aquests objectius, l’organització ha invertit 6.423.331 milions d'euros: "És fonamental el suport, la generositat, el compromís i les persones que confien en Cáritas. El volum de donacions, col·laboracions i persones particulars ha sigut molt gran", ha destacat Aranda.

Imatge de tsunami

Ignacio Grande ha comentat que la imatge que ha quedat després de la pandèmia sanitària és un tsunami amb tres franges de persones molt diferenciades, totes elles amb necessitats en major o menor mesura.

El repte ara, ha comentat Aranda, és mantindre i ampliar les polítiques expansives de caràcter social i econòmic; impulsar polítiques d'habitatge; desenvolupar estratègies per a barris vulnerables; assentaments i millorar l'empadronament. "Cal repensar el model de cures", ha dit.

Mostrar comentarios

Códigos Descuento