Durant eixos mesos es va produir un augment generalitzat i "inusual" en les notes i en el percentatge d'aprovats entorn d'un 20%, encara que va ser desigual, depenent de les característiques dels estudiants; en particular, segons el sexe, la titulació cursada i la nota d'accés a la universitat, arreplega la institució acadèmica en un comunicat.

Una de les conclusions és que en els centres amb titulacions més masculinitzades, com a Ciències i l'Escola Politècnica Superior, l'increment en les notes és significativament major per a les dones que per als homes. Els resultats indiquen que els alumnes amb pitjor rendiment van resultar més beneficiats en l'augment de notes.

En general, l'enfocament metodològic empleat en aquest estudi garanteix que aquest augment es puga atribuir als canvis relacionats amb el confinament i no a altres factors.

Sota el títol 'Efecto de las adaptaciones curriculares y los cambios en la evaluación en los resultados académicos de los estudiantes y colectivos de estudiantes más afectados por los cambios', l'equip està format per Iñigo Iturbe-Ormaeche, director del Departament de Fonaments de l'Anàlisi Econòmica de la UA, al costat dels professors i també membres de FAE Pedro Albarrán i Mª Dolores Collado i l'estudiant de quart d'Economia Luis Pérez.

En principi, la investigació tenia a les cinc universitats públiques valencianes com a objecte d'estudi, però finalment només es va poder dur a terme amb la UV, la UJI i la UA per ser les úniques que han facilitat les dades suficients per a obtindre resultats vàlids.

La motivació per a iniciar el treball és que els autors són professors i van ser testimonis de les dificultats que van sorgir en el segon semestre del curs 2019-2020. Com són investigadors d'Economia i treballen habitualment amb grans bases de dades, van pensar que seria interessant analitzar l'impacte dels canvis en la docència i l'avaluació sobre els resultats acadèmics, amb l'objectiu de quantificar si els estudiants es van veure afectats de forma similar o si els efectes van ser heterogenis.

NOTES

A partir d'ací, els investigadors van poder comprovar que el semestre COVID va tindre un "fort" efecte positiu tant en les notes com en el percentatge d'aprovats en les tres universitats. Les notes mitjanes van augmentar en un punt sobre deu en la UA, en 0,9 en la UJI i en 1,3 en la UV. El percentatge d'aprovats es va incrementar en 15, 13 i 18 punts percentuals en la UA, la UJI i la UV, respectivament, i l'històric d'aprovats un 22, un 19 i un 23%.

Per als autors, l'augment generalitzat de notes va ser causar pel canvi en la forma d'avaluació més que el fet que la docència passara a ser en línia. Per sexes, elles augmenten la seua nota en 1,06 punts mentre que ells ho fan en 0,86 punts.

En concret, el divendres 13 de març de 2020 va ser l'últim dia de classes presencials del curs 2019-2020 en les universitats valencianes. Ja havien transcorregut set de les quinze setmanes del segon semestre, per la qual cosa s'havia completat la meitat del semestre.

En el cas de la UA, eixe mateix dia es va decidir que tota la docència passava a realitzar-se de forma no presencial a partir del dilluns 16 de març. Davant aquesta nova situació, que es va perllongar fins a final de curs, els professors es van trobar amb diversos problemes.

El principal és que molts no comptaven amb la infraestructura necessària en els seus domicilis per a impartir les classes 'online', al que cal sumar els derivats de la conciliació familiar, la falta d'adaptacions pedagògiques a les noves circumstàncies i la poca assistència a aquest nou tipus de classe.

És més, com no es permetien exàmens presencials, cada professor va haver de dissenyar una forma alternativa d'avaluació. "Per descomptat, en aquesta situació és molt difícil garantir la igualtat d'oportunitats per a tots els estudiants i evitar els comportaments fraudulents", constaten els investigadors.

Per la seua banda, el 30,7% dels universitaris enquestats va assegurar no haver tingut cap problema a seguir les classes en línia, un resultat que contrasta amb la dada dels professors: només el 5,9% declarava no haver tingut cap dificultat.

Entre els problemes més esmentats pels alumnes figuren l'estrés o angoixa per la situació (36.4%); una major càrrega de treball (26.3%); dificultats de connexió a internet (25.2%); la falta de preparació en docència en línia (24,5%); la falta de motivació o interés per part del professorat (21,8%); la falta d'un espai adequat per a treballar a casa (16,1%); la falta de motivació o interés per la seua banda (11,7%); les dificultats de convivència a casa (11%).

Un de les dades més significatives és que només el 4,8% dels estudiants va esmentar haver tingut problemes per no disposar de dispositius tecnològics adequats.

Una altra de les conclusions és que la situació viscuda per la pandèmia ha suposat "l'acceleració i consolidació del procés de transformació digital que es venia produint tant en l'Universitat com en altres activitats econòmiques i socials".