La ciutat de València ha homenatjat aquest dilluns al rector Joan Peset Aleixandre, un home "de ciència, universitari, bo i compromés" a qui "política, cívica i democràticament convé recordar", en el 80 aniversari del seu afusellament.

Per a commemorar aquest dia, l'Universitat de València (UV) i l'Associació per a la Memòria Democràtica del País Valencià han organitzat actes en memòria del rector en el claustre del Centre Cultural La Nau i davant el seu nínxol en el Cementeri General de València, respectivament.

En el primer d'ells, conduït per la rectora de la Universitat de València (UV), Mavi Mestre, s'ha enaltit la figura del doctor Peset com una persona "bondadosa i de mirada intel·ligent", un home "avançat científicament" que "va donar a nivell europeu a la medicina espanyola". Al final de l'homenatge, s'ha interpretat 'El cant dels ocells'.

Entre els assistents es trobaven el president de les Corts Valencianes, Enric Morera; el president de la Diputació de València, Toni Gaspar; el vicepresident segon de la Generalitat, Rubén Martínez Dalmau; els consellers de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica, i Hisenda i Model Econòmic, Rosa Pérez Garijo, i Vicent Soler, i el síndic de Compromís en Les Corts, Fran Ferri.

La rectora ha destacat la importància de "recuperar la història" i "aconseguir que la dictadura franquista no modele el passat" i ha subratllat el treball "no només per recuperar els cossos de les persones desaparegudes, sinó també per a reparar, encara que ja siga vesprada, les injustícies".

Mestre ha anunciat que la UV prepara, juntament amb el Ministeri d'Universitats, un acte de reparació per a les persones de la comunitat universitària que van ser represaliades pel règim franquista, "entre les quals es troba el doctor Peset i altres catedràtics i càrrecs universitaris".

"Brillant i intensa trajectòria vita"

Per la seua banda, el catedràtic en història contemporània Marc Baldó ha remarcat el "compromís" de Peset amb la "regeneració de la universitat" i ha ressaltat que va ser doctor en les facultats de Medicina, Ciències en la secció de Química i Dret, així com degà de la Facultat de Medicina (1930-1931), vicerector (1931-1932) i rector (1932-1934).

Joan Peset Aleixandre va ser condemnat per "auxili a la rebel·lió" i afusellat el 24 de maig de 1941 a Paterna, ha indicat el professor. No obstant això, ha denunciat que en el juí "arbitrari" al que va ser sotmés "no es pretenia jutjar una persona, sinó que essencialment es tractava de sentenciar i condemnar a mort el que representava Peset". "Era un intel·lectual prestigiós, avançat científicament, conegut per tota Europa i que s'havia posat al costat de la igualtat i la reforma republicana, al costat del poble", ha defés.

Baldó ha ressaltat l'ajuda prestada per Peset en la infermeria de la presó Modelo de València "fins al mateix dia del seu afusellament", on va ser empresonat després de ser capturat el 30 de març de 1939 a Alacant i passar pels camps de concentració franquistes de Los Almendros, Albatera i Porta Celi.

El catedràtic ha posat en valor la seua faceta política al capdavant del partit de Manuel Azaña, Esquerra Republicana, a València, la seua actuació en la "contenció de la violència política" durant la guerra civil i la seua "cerca de la ponderació, l'enteniment i la pau".

Finalment, ha llegit unes paraules que el doctor va escriure a la seua dona durant la seua estada en la presó: "Algun dia la meua pàtria us retornarà el meu nom com un ciutadà que mai va fer més que servir-la complint els seus deures legals".

El degà de la Facultat de Medicina, Javier Chorro, ha destacat els quasi 30 anys d'activitat universitària de Peset amb "més d'un centenar de treballs d'investigació". "La seua brillant i intensa trajectòria vital, així com el seu interés pel progrés i el coneixement i la seua solidaritat amb els seus semblants, mereixen el nostre respecte i gratitud", ha declarat.

Chorro ha subratllat la tasca de l'antic rector per "educar, transmetre el coneixement, assegurar i facilitar l'aprenentatge i contribuir al progrés que fa possible afrontar el que encara no està resolt mitjançant els resultats de la investigació". "Peset Aleixandre va ser sinònim de docència, aprenentatge i investigació per a donar resposta a les necessitats de la societat en l'àmbit de la sanitat i del foment de la salut i del benestar", ha conclòs.

"Defenia una democràcia en la qual hi havia espai per a tots"

D'altra banda, l'Associació per a la Memòria Democràtica del País Valencià ha celebrat una cerimònia en el Cementeri General de València per a commemorar l'efemèride de l'afusellament del rector, doctor i polític republicà, a la qual han assistit el president de les Corts, Enric Morera; la consellera de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica, Rosa Pérez Garijo; l'alcalde de València, Joan Ribó, i els regidors de Cementeris i Servicis Funeraris i de Recursos Culturals, Alejandro Ramon i Glòria Tello, respectivament.

L'alcalde ha destacat que Joan Peset Aleixandre "representava el progrés, l'excel·lència de la medicina, de la ciència, de la investigació" i ha lamentat que "li arrabassen la vida amb l'únic argument de la imposició, de callar les veus dissonants, d'apagar les raons del qui defenia una democràcia en què hi havia espai per a tots".

"Fa 80 anys d'un episodi negre en la nostra història com a societat, l'afusellament d'un valencià que recordem com a rector de la Universitat de València, científic de prestigi, metge destacat que va fer un pas avant contra epidèmies de l'època i va demostrar, dècades després, que, amb la ciència, amenaces com la qual ja fa més d'un any planeja per tots els racons del planeta, es poden combatre i véncer", ha manifestat.

Ribó ha ressaltat el "ferm compromís" de l'Ajuntament de "treballar per la convivència pacífica i la consolidació d'espais, d'una ciutat, on tots tinguem cabuda, on persones com Joan Peset Aleixandre puguen erigir-se en models per a la resta".

L'alcalde s'ha fet ressò del "deute que València ha arrossegat durant dècades" amb la figura de Peset Aleixandre: "Ni tan sols una gran avinguda permetia la reparació necessària, en conviure a pocs metres d'un altre reconeixement intolerable en una ciutat democràtica, oberta i plural", ha expressat.

En aquest sentit, ha assenyalat l'existència de l'"anomalia democràtica resolta en 2017" en canviar el nom de l'avinguda Marco Mereciano (falangista) pel de Félix del Rio (activista veïnal). "A hores d'ara, l'avinguda de Peset Aleixandre, qui també va ser responsable municipal de Salut Pública, comparteix entorn amb altres vies que recorden, per exemple, trajectòries de producció literària o d'èxit en el món de l'arquitectura, l'escultura i, per descomptat, també de la ciència", ha celebrat Ribó.

Finalment, ha incidit en la importància d'aquestes oportunitats de "donar a conéixer el que hi ha darrere d'un nom", per a "dir-li al món que eixe nom era el d'una persona bona". "Per a valorar allò que va escriure Peset Aleixandre a la seua família abans que li llevaren la vida: que la seua terra el recordarà com una persona que no va fer més que servir-la i complir la llei", ha finalitzat.