Comunitat Valenciana

Produccions Ultramar s'estrena amb 'La confiança', una "denúncia de la violència obstètrica"

  • Escrita per Guadalupe Sáez i dirigida per Eva Zapico, es representarà del 29 de maig al 13 de juny en la Sala Ultramar.
Produccions Ultramar s'estrena amb 'La confiança', una "denúncia de la violència obstètrica"
Produccions Ultramar s'estrena amb 'La confiança', una "denúncia de la violència obstètrica"
REMITIDA SALA ULTRAMAR
Produccions Ultramar s'estrena amb 'La confiança', una "denúncia de la violència obstètrica"

Produccions d'Ultramar estrenarà el pròxim 29 de maig en la seua sala de València el seu primer muntatge, 'La confiança', una proposta en la qual "entrecreua la lluita feminista amb l'activisme climàtic" i fa "una denúncia de la violència obstètrica".

Des de l'espai cultural consideren que "la violència obstètrica, la gestació i la criança han sigut, tradicionalment, les grans oblidades de la lluita per la igualtat de gènere". Aquest "buit en el feminisme" és afrontat per la dramaturga Guadalupe Sáez en el primer muntatge de Produccions d'Ultramar, 'La confiança', programat del 29 de maig al 13 de juny en la Sala Ultramar.

"La defensa d'aquelles companyes que no volen ser mares ha sigut el principal motor de la lluita del col·lectiu, i pel camí hem desatès a aquelles persones que, voluntàriament o no, decideixen tindre fills", exposa l'autora d'un text que pren el seu nom de la necessitat de confiar en els professionals sanitaris durant un tràngol tan íntim.

'La confiança', no obstant això, no explica què significa parir, sinó que se centra en un aspecte que transcendeix l'acte en si mateix: la violència obstètrica. "Es tracta d'un poderós text de denúncia en el qual s'explica com s'emmudeix a la dona per a poder convertir l'acte de donar vida en un fet protocol·lari, medicalitzat, pràctic i violent. Parir com un element més de la cadena de producció del mercat", argumenta, per la seua banda, la directora de la peça, Eva Zapico.

La proposta busca valorar els drets reproductius de les persones gestants, valorar la cura, i atendre a la violència que es produeix dins d'un paritori i en les classes de preparació al part, a fi d'evitar reproduir esquemes que aïllen i ferixen les dones durant l'acte de donar a llum.

La construcció escènica del dolor, de la suor i del placer de donar a llum per part de Zapico no pretén la versemblança. El llenguatge evita la representació naturalista de l'acte per a partir en busca "de llocs més abstractes que passen per una execució física i vocal molt exigent de la protagonista per a representar tota eixa violència exercida sobre el cos de la dona i materialitzar la rebel·lió enfront de l'intent constant de doblegar les seues necessitats i la seua voluntat".

La responsable de pujar l'enllumenament a l'escenari és Mertxe Aguilar. L'actriu té dos fills biològics i, encara que l'arribada al món del primer d'ells s'assembla a l'experiència que plasma l'obra, explica que per a donar vida al seu personatge no li feia falta haver passat per un paritori: "La interpretació és tècnica, investigació i treball creatiu". A eixe respecte, el ritme del text és molt important. Les paraules de Sáez li serveixen a la intèrpret de guia per a trobar eixos estats per on passa la dona que va a donar a llum.

L'obra es va forjar durant un taller amb el dramaturg franco uruguaià Sergio Blanco en el qual es plantejava treballar a partir d'un relat personal, un objecte, una imatge i una notícia. Com a resultat, 'La confiança' part de l'experiència de Sáez en donar a llum, de la llitera com a objecte, de la notícia de la detenció d'una dona embarassada de 42 setmanes i de la imatge d'una orangutana lluitant a mort en la selva de Borneo per a protegir la seua casa.

"Lluites que van de la mà"

Des de finals del passat segle es vé afirmant que "les dues lluites van de la mà", per considerar la degradació ambiental i la desigualtat de gènere com les dos cares d'una mateixa moneda. D'aquest vincle sorgeix en l'obra la presència paral·lela d'una primat lluitant contra una excavadora de les indústries fusteres.

A Aguilar l'acompanyen sobre l'escenari Diego Ramírez, que representa a diferents personatges, des del ginecòleg fins a l'operari de l'excavadora, i Clara de Luna, que és un trassumpte de la veu femenina protagonista i l'encarregada de crear, en directe, l'atmosfera sonora de la peça. El seu treball no només acompanya al text, de manera descriptiva en alguns moments, sinó que també crea els sons que actuen d'enllaç entre el món hospitalari i la selva. Tant la música i l'espai sonor venen firmats per Luna i panorama dels insectes.

Mostrar comentarios

Códigos Descuento