'Doña Rosita, anotada' representa una "confluència única de talents", segons indica el TEM en un comunicat. D'una banda, el llegat de Federico García Lorca, la inabastable influència del qual continua més viva que mai en els autors de les generacions posteriors .

D'altra banda, Pablo Remón, "un dels creadors més brillants dels últims temps, capaç de traure avant dramatúrgies tan aplaudides com 'La abducción de Luis Guzmán' o 'El tratamiento' a través de la seua pròpia companyia, i també de ser premiat en el Festival de Màlaga pels seus guions cinematogràfics o nominat al Goya per un dels seus curtmetratges com a realitzador", ha ressaltat la sala.

En 'Doña Rosita, anotada', que arribarà la setmana vinent al TEM, Remón dirigeix per primera vegada un text concebut per un altre autor amb la particularitat que eixe un altre és, ni més ni menys, un dels escriptors més universals que ha donat la narrativa espanyola.

García Lorca va publicar 'Doña Rosita la soltera o el lenguaje de las flors' en 1935, només un any abans de la seua tràgica mort. En ella, el geni granadí relatava la història d'una dona de províncies que es promet amb el seu cosí, i quan ell es veu obligat a emigrar a Argentina, ella decideix esperar-li, sense més. "Pareix que no passa res, però el que passa és el temps", compte Pablo Remón, que ací ofereix una versió lliure adaptada als nostres dies en la qual preval la crítica a eixe "temps suspès" i eixa aroma d'Espanya mesetaria a l'hora de la migdiada.

"És una espècie de cara B de les tragèdies lorquianes canòniques com a 'Bodas de sangre' o 'La casa de Bernarda Alba'. No hi ha morts, venjances ni crims, només el poder corrosiu del temps que va arrasant els ideals de la joventut", ha assenyalat el dramaturg.

La visió de Remón passa també per reduir el nombre de personatges del text original al treball de tres únics intèrprets: Manuela Passe, Fernanda Orazi (la Rosita del títol) i Francesco Carril, qui assumeix el repte de donar vida a tots els papers masculins de la peça.

És una visió "molt lliure, que al mateix temps conserva l'essència de l'obra de Lorca". "És la meua lectura, explica l'obra i al mateix temps explica la meua relació amb l'obra", indica el seu responsable. "És una tragèdia minúscula on res tràgic succeeix, alhora que una comèdia irònica sobre certa societat espanyola de províncies", ha conclòs l'artista.