L'inici dels treballs arqueològics a l'entorn del tram la muralla islàmica de València, situada al costat de la plaça de l'Àngel, en ple barri del Carmen, ha confirmat les previsions dels tècnics amb la troballa d'un cementeri medieval i de restes de l'antiga Posada de l'Àngel. Com va publicar 20minutos el passat 19 d'abril, l'equip comandat per l'arqueòloga del SIAM Pepa Pascual esperava trobar enterraments d'època baixmedieval i estades de l'antiga posada en el marc dels treballs de recuperació d'aquest element defensiu d'època musulmana, en el qual se situarà un centre d'interpretació d'aquest.

I així ha sigut. Les obres de rehabilitació han tret a la llum part del cementeri medieval de la desapareguda parròquia de la Santa Creu, situada en la plaça del mateix nom. També s'han trobat restes del pati i les quadres de la posada de l'Àngel, que va perviure fins a la riuada de 1957.

Ayto. València

Amb l'avanç de les excavacions arqueològiques s'espera que també isca a la llum el fossat que discorria davant de la fortificació i que després es va aprofitar per a canalitzar la séquia de Rovella.

L'alcalde de València, Joan Ribó, acompanyat de la regidora de Patrimoni i Recursos Culturals, Glòria Tello, ha visitat aquest matí l'espai on s'estan desenvolupant els treballs "del projecte patrimonial més important de les últimes dècades a la ciutat", segons ha afirmat.

"És encoratjador posar en valor, per fi, el passat fortificat de la nostra ciutat", ha manifestat l'alcalde, qui ha destacat que el projecte de rehabilitació permetrà recuperar el llenç de la muralla del segle XI i la torrassa de la plaça de l'Àngel, integrar-los dins d'un jardí i dotar-los d'un centre d'interpretació.

Ayto. València

"Volem fer un parc arqueològic, de manera que alhora que la gent gaudeix d'un espai obert, pot conéixer la nostra història, d'on venim i qui som", ha detallat. Es tractarà, per tant, "d'una eina per a aprofundir en les nostres arrels".

Centre d'interpretació

La regidora Glòria Tello ha incidit en què el futur centre d'interpretació té la finalitat "d'educar i conscienciar a la ciutadania sobre com era València i com ha evolucionat el barri del Carmen". La regidora ha apuntat així mateix que quan les obres concloguen, al juny de 2022, es recobraran les dimensions originals de la muralla.

L'actuació compta amb un pressupost de 3,4 milions d'euros i un termini d'execució de 15 mesos, va començar el passat 10 de març i contempla la intervenció arqueològica en tot l'àmbit. Les excavacions realitzades fins ara han permés localitzar vestigis de patis enjardinats amb basses d'aigua corresponents a habitatges de la segona meitat del segle XIX. Per davall, s'ha trobat part del cementeri de la parròquia de Santa Creu, situat en la plaça del mateix nom, que es va destruir en 1884.

Ayto. València

L'Ajuntament de València va acordar en 1805 el trasllat dels enterraments de totes les necròpolis parroquials situades intramurs en el cementeri general, però en el cas de la Santa Creu, com en molts altres, només es va fer parcialment, per la qual cosa romanen restes òssies.

Restes de construccions adossades

D'altra banda, s'estan recuperant elements del pati i les quadres de l'antiga Posada de l'Àngel, que va estar en peu fins a la riuada de 1957, moment en què es va abandonar. També han aparegut restes de construccions adossades en la muralla i un carrer amb una canalització central de desguàs del segle XIII.

A mesura que es desenvolupen els treballs, està previst que isquen a la llum l'avantmuralla, la lliça i el fossat que discorria per davant de la fortificació i que en època baixmedieval es va aprofitar per a canalitzar un braç de la séquia de Rovella.