Els magistrats daten la vigència d'aquestes restriccions al període comprès entre el 9 i el 24 de maig -no fins al 30 de maig com demanava l'administració- i estableixen que serà l'evolució de la pandèmia i el ritme de la vacunació els que determinen "la necessitat -o no- de la seua pròrroga o l'adopció per l'autoritat competent de mesures de major laxitud en l'afectació a drets fonamentals", informa l'alt tribunal valencià.

Les mesures autoritzades consisteixen en la limitació, amb excepcions, de la circulació de persones entre les 00.00 i les 6.00 hores, la limitació de les agrupacions o reunions de caràcter familiar i/o social a un nombre màxim de 10 persones i la reducció al 75% de l'aforament en els llocs de culte.

L'acte del tribunal arreplega que la Llei Orgànica 3/1986, de Mesures Especials en Matèria de Salut Pública, proporciona "suficient cobertura normativa per a l'adopció de mesures sanitàries limitatives -no suspensives- de llibertats i drets fonamentals".

NORMATIVA "AD HOC"

No obstant açò, la sala considera que seria "desitjable" una "producció normativa idònia i ad hoc que resolga els problemes interpretatius amb els quals ens trobem i evite la conseqüent contradicció de criteris als quals vam assistir en el seu moment i estem abocats a repetir en aquest moment de finalització de l'Estat d'Alarma", una intervenció legislativa com la qual ja es va produir a l'inici de la pandèmia "per diversos països del nostre entorn geogràfic i cultural".

El TSJCV reitera en la seua resolució els arguments que ja va exposar en un acte anterior, de data 27 d'octubre de 2020, pel qual va ratificar mesures similars aprovades per la Generalitat abans de la declaració de l'estat d'alarma.

Segons el parer dels magistrats, les mesures l'autorització de les quals es pretén suposen únicament "la restricció o limitació de llibertats i drets fonamentals, no la suspensió dels mateixos".

En aquesta línia, recorden que el Tribunal Constitucional "admet l'establiment de mesures concretes limitatives de l'efectiu exercici de drets fonamentals sense haver d'acudir necessàriament a l'anomenat dret d'excepció".

La Sala entén que les mesures aprovades per la resolució de la Conselleria de Sanitat Universal el passat 6 de maig compleixen el "juí d'idoneïtat", ja que "presenten aptitud per a minimitzar eixos focus de contagi i -per tant- els seus efectes".

"JUÍ DE NECESSITAT"

Dit d'una altra manera, "es tracta de mesures susceptibles d'aconseguir l'objectiu proposat". També compleixen el "juí de necessitat", doncs són "indispensables si es vol obtindre l'objectiu de reduir o -almenys- minimitzar l'increment de la transmissió del virus".

Finalment, són "proporcionades en sentit jurídic estricte", doncs no solament ofereixen "avantatges per a l'interés general", sinó que per la franja horària que involucren i les importants excepcions que inclouen "minimitza la seua afectació a l'activitat econòmica".

La resolució judicial pot ser recorreguda en reposició davant la mateixa Sala en el termini de cinc dies.

Prèviament, la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana havia informat que no s'oposa a les restriccions per a contindre la pandèmia sol·licitades per la Generalitat Valenciana davant la imminent fi de l'estat d'alarma, segons fonts del ministeri públic.