Els familiars dels 197 represaliats pel franquisme que romanen en la fossa 114 de Paterna han mostrat aquest dilluns la seua gran emoció per poder per fi donar als seus éssers estimats "un enterrament digne" després de cinc anys de lluita perquè s'obrira per "justícia" aquest espai conegut com a 'fossa de la cultura'.

Així, ho ha destacat Carmen Contreras, presidenta de l'Associació de Familiars de Víctimes de la Fossa 114 de Paterna, finançada per la Diputació de València, després de l'acte d'inici dels treballs d'exhumació d'aquesta fossa en el qual fins ara, segons els estudis i els llistats que va realitzar l'historiador Vicente Gabarda, romanien enterrats 197 persones de 66 pobles afusellats pel franquisme distribuïts en cinc saques, l'última del 28 de juny de 1940.

La fase d'excavació, a càrrec d'Arqueoantro, podria allargar-se al voltant de sis mesos a causa del gran nombre de cossos que s'espera trobar, mentre que la identificació de les restes trobades es perllongarà previsiblement durant enguany i el pròxim.

"Estem en un núvol després de cinc anys que portem treballant des que es va constituir l'Associació amb prou faenes quatre famílies perquè durant tot aquest temps el nostre únic objectiu era rescatar els cossos de les víctimes que es troben en aquesta fossa per justícia, dignitat i per a donar-los l'enterrament que ells realment mereixen", ha recalcat.

De fet, ha subratllat que l'Associació "no té cap finalitat política". "No tenim res a veure amb política sinó amb dignitat", ha recalcat i per això ha mostrat la seua alegria que a l'acte hagen acudit alcaldes de dretes i d'esquerres.

Contreras ha explicat que la xifra de persones enterrades ací pot registrar alguna variació perquè es té de constància d'alguns casos de familiars que es van emportar els cossos dels seus essers estimats recentment executats. Per això, es presumeix que hi ha alguns cossos que no estan en la fossa però sí en els nínxols del cementeri propers.

Sobre aquest tema, ha explicat que aquest espai va rebre el nom de 'fossa de la cultura' per la professió de molts dels quals jauen en ella, com el magistrat de l'Audiència Provincial de València Luis Cisneros i personal de la judicatura, el secretari de l'Ateneu Mercantil de València Isidro Escandell o l'editor de 'La Traca', Vicent Miquel Carceller. També estan el dibuixant d'aquesta revista Carlos Gómez Carrera o el seu avi, regidor de Godella, el qual solament va romandre uns dies en el càrrec fins que va acabar la guerra, sent empresonat i executat 28 de juny 1940.

Molta emoció

Moltes emocions. És el sentir general dels familiars que han acudit a presenciar l'obertura de la fossa. Així, ho explica Hortensia, néta d'un jornaler de Jaraguas que després d'un juí sumaríssim va ser enterrat ací. "És una cosa que s'hauria d'haver fet abans perquè el meu pare va morir fa quatre anys i no ha pogut arribar a veure-ho", es lamenta Hortensia, que reivindica "la dignitat dels familiars que van ser assassinats sent innocents i cal reparar".

Així mateix, María José rememora que es tracta d'un dia "molt emotiu" perquè tenien moltes ganes de poder enterrar al seu tio, obrer d'Alginet ajusticiat amb 26 anys, en el seu poble natal amb els seus familiars.

Eduardo explica que al seu pare, lampista, el van matar quan tenia dos anys i que durant els 83 anys que té sempre ho ha tingut en el seu cap. "Em dic igual i també li vaig posar el seu nom al meu fill perquè almenys deixara alguna cosa", assenyala.

Memorial

Per la seua banda, la consellera de Qualitat Democràtica, Rosa Pérez Garijo, s'ha reunit amb l'alcalde de Paterna, Juan Antonio Sagredo, per a abordar el futur Mausoleu per a les víctimes del franquisme exhumades en el cementeri de la localitat, que es construirà en uns terrenys cedits pel consistori. Pérez Garijo ha assenyalat que "és un privilegi poder acompanyar a les famílies de les víctimes en moments que retornen la dignitat al nostre país".

En paraules del diputat de Memòria Històrica, Ramiro Rivera, "aquesta fossa és un exemple més de la crua i sistemàtica repressió duta a terme pel règim franquista en terres valencianes, amb l'afusellament de persones que trobaven la mort per defendre les seues idees, entre elles càrrecs públics i professionals liberals la dignitat dels quals tenim la responsabilitat de reparar igual que la de totes i cadascuna de les víctimes que es va cobrar la Guerra, més de 2.000 localitzades en el cementeri de Paterna".