Comunitat Valenciana

Districtes climàticament neutres per a captar 31 milions d'Europa

  • Un projecte municipal aspira a convertir tres zones de la ciutat en autosuficients en consum energètic.
  • Oficines de l'energia, rehabilitació, renovables, mobilitat neta i digitalització són els seus eixos principals.
  • La iniciativa persegueix implicar la ciutadania i servir d'exemple per a la seua extensió a tota la ciutat de València.
  • En la fase final preveu la creació d'una empresa pública energètica i una ordenança que prohibisca el butà residencial.
El Parque Central es una de las grandes zonas verdes en pleno corazón de la ciudad.
El Parc Central és una de les grans zones verdes en ple cor de la ciutat.
Ayto. València

València aspira a convertir en climàticament neutres tres dels seus districtes l'any 2030. Aquest projecte, pressupostat en 31 milions d'euros, s'ha traduït en una expressió d'interés presentada per l'Ajuntament al Govern d'Espanya per a optar a rebre fons europeus del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència.

Els districtes climàticament neutres són àrees de la ciutat que aconsegueixen un elevat grau d'autosuficiència energètica i emissions netes nul·les de calfament global, un objectiu que es pretén aconseguir no sols a nivell energètic i mediambiental, sinó social i econòmic, mitjançant sis eixos: finestreta única de proximitat, rehabilitació energètica, energies renovables, renaturalització, mobilitat sostenible i digitalització.

Segons recull el document elaborat pel Consistori, el projecte ofereix oportunitats com un estalvi important d'emissions i energia, la creació de consciència de comunitat i la transversalitat, però també planteja dificultats, com l'actuació limitada en zones consolidades per la infraestructura existent, la complexitat i grandària del projecte, que fa difícil la seua execució en el curt termini i l'existència de procediments administratius "excessivament complexos".

Quant a la seua justificació, enfoca l'energia "com un dret" i des d'una òptica de "apoderament" ciutadà per a implicar-se en qüestions que tenen a veure amb la sostenibilitat ambiental del seu entorn més pròxim. "La simple rehabilitació d'edificis a la ciutat no seria un projecte transformador, però renovar el parc d'edificis, alhora que s'actua sobre la mobilitat, les zones verdes, la producció col·lectiva d'energia, la gestió de dades obertes o l'economia circular, generant un canvi de cultura energètica de la ciutadania i promovent la seua participació activa en les solucions, té una capacitat transformadora multiplicadora", afirmen els redactors del projecte.

Els districtes climàticament neutres han guanyat especial rellevància a partir de la definició de la Missió europea Ciutats intel·ligents i climàticament neutres – 100 ciutats climàticament neutres per a 2030: per i per a la ciutadania. Aquesta Missió busca aconseguir 100 ciutats que s'acosten a la neutralitat climàtica l'any 2030 i, per a això, els insta a treballar en un o diversos districtes on aconseguir eixa neutralitat d'emissions.

Full de ruta

2021. En els seus començaments, el projecte de València proposa, entre altres iniciatives, campanyes de divulgació, foment de l'autoconsum, comunitats energètiques, incentius fiscals, eliminació de traves, electrificació massiva de consums en edificis i col·laboració públic-privada.

2023. A hores d'ara advoca per avançar cap a un model energètic més flexible, elaborar una ordenança municipal que prohibisca l'ús de gas natural/butà residencial, rehabilitació massiva d'edificis i instal·lació d'energies renovables i sostres verds.

2027. Per a la fase final es contempla la creació d'una empresa pública comercialitzadora d'energia, solucions inspirades en la naturalesa i un model de negoci propi basat en la transició energètica.

Destinataris

Ciutadania. El projecte beneficiarà d'una banda a les persones, llars i entitats més motivades a impulsar la transició energètica i, per una altra, als sectors més necessitats que pateixen pobresa energètica.

Selecció dels districtes. El procés seguirà tres passos: definir i prioritzar els objectius que es pretenen aconseguir, identificar i valorar els criteris de selecció (renda, densitat de població, demanda d'energia) i elaborar un model per a triar els tres districtes a partir de tota la informació disponible.

Una de las propuestas pasa por ejes verdes como el que conforma el Parque Lineal de Benimàmet.
Una de les propostes passa per eixos verds com el del Parc Lineal de Benimàmet.
Ayto. València

Eixos d'actuació

Oficines de l'Energia de barri. Es rehabilitaran tres locals municipals, un en cada districte seleccionat, per a fer de punt de connexió amb els veïns i centralitzar tota la informació de les intervencions. D'aquesta manera, actuaran com a finestretes úniques per a acompanyar i assessorar la ciutadania des de la proximitat, assegurant així que participen en les transformacions i projectes. El pressupost d'aquest punt és de 450.000 euros (150.000 per oficina).

Rehabilitació energètica. Es fomentarà la rehabilitació energètica de 600 habitatges i 6.000 metres quadrats d'edificis terciaris, a través de l'assessorament i l'acompanyament de les Oficines de l'Energia, a més de plans d'incentius i ajudes econòmiques. El pressupost públic és de 7,97 milions d'euros (2,25 milions per a les Oficines i 4,72 milions en ajudes i subvencions, més 1 milió per a renovació d'enllumenat).

Generació renovable. S'executaran 4 MW d'instal·lacions d'energia solar en espais i edificis públics, amb un caràcter demostratiu i exemplaritzant. A més, es fomentaran 600 kW d'instal·lacions privades, sobretot a través de comunitats energètiques de barri (CEB) que permeten a la ciutadania associar-se i compartir recursos energètics. El pressupost públic és de 5,95 milions d'euros (5 milions en instal·lacions en cobertes públiques; 400.000 euros en dinamització de CEB i 550.000 euros en bonificacions fiscals.

Renaturalització. Amb un pressupost de 3,5 milions, presenta diverses línies: disseny estratègic de zones i eixos verds, amb participació veïnal; construcció i rehabilitació de parcs i eixos verds; execució i manteniment de microespais de biodiversitat... El projecte presentat per l'Ajuntament de València pretén potenciar el paper de les zones verdes urbanes com a embornals de carboni a través de la renaturalització dels districtes. Amb això busca, a més, "millorar la qualitat de vida i la salut de la ciutadania, recuperar espais d'oci i de socialització, incrementar la superfície d'horta urbana i garantir la preservació de la biodiversitat".

El pressupost d'aquest apartat es repartirà en la construcció i disseny d'eixos verds (3 milions) i en labors de manteniment i conscienciació ciutadana (500.000 euros). La iniciativa subratlla també en aquest àmbit la participació veïnal a l'hora de dissenyar les zones verdes, i la importància de la generalització d'horts urbans i d'itineraris renaturalitzats.

Los huertos urbanos también se incluyen en el proyecto. En la imagen, los del Parque de Malilla.
Els horts urbans s'inclouen en el projecte. En la imatge, els del Parc de Malilla.
Ayto. València

Mobilitat sostenible. Es fomentarà l'ús de maneres de transport sostenibles i baixes en emissions de carboni, com el transport no motoritzat, el transport públic, els vehicles lleugers i els elèctrics. Es desplegaran 12 punts de recàrrega ràpida i 60 de recàrrega lenta públics, a més de promoure fins a 400 punts privats en edificis. Els districtes seran pioners de la València de 15 minuts, amb l'objectiu d'oferir als barris tots els seus serveis essencials en menys de 15 minuts a peu. El pressupost públic ascendeix a 4,47 milions d'euros (2,25 milions per a superilles urbanístiques; 1,5 milions per a carril bici i 720.000 euros per a recàrrega de vehicles elèctrics.

Digitalització. Es desplegaran eines de ciutat intel·ligent que sensoritzen i interconnecten la infraestructura i el parc d'edificis dels districtes, oferint informació i dades obertes d'utilitat a les cinc hèlices de la innovació. Aquesta digitalització busca explotar al màxim les sinergies existents entre les diferents actuacions: mobilitat, renovables, rehabilitació, participació, zones verdes...

Ribó: "En l'avantguarda contra el canvi climàtic"

L'alcalde de València, Joan Ribó, afirma que la ciutat "ha d'estar en l'avantguarda de la lluita contra el canvi climàtic", una responsabilitat que considera "ineludible de cara a les generacions més joves", però també una "oportunitat" per a aconseguir urbs més verdes i saludables "on es viu millor". Per això, destaca la voluntat de canalitzar els fons europeus Next Generation EU en aquesta direcció. "El nostre objectiu és ser una de les 100 ciutats europees climàticament neutres per a 2030, segons els termes que estableix la Comissió Europea", afig. En aquest sentit, desenvolupar districtes neutres "tindria un potencial demostratiu extraordinari de cara a un posterior escalat al conjunt de la ciutat", explica.

Per part seua, el regidor de Transició Energètica, Alejandro Ramon, posa el focus en l'"aspecte social". En la seua opinió, fan falta plans "ambiciosos" i globals que vagen més enllà de l'habitatge i l'edificació. A més, a nivell econòmic, pot servir per a atraure a la iniciativa privada, acadèmica o de la societat civil cap a l'ocupació i l'economia verda, de manera que aspire a convertir-se "en el primer sector econòmic de la ciutat en 2040".

Mostrar comentarios

Códigos Descuento