Així ho ha traslladat aquest dimecres l'alcalde, Joan Ribó, a la directora general de la Costa i el Mar del Ministeri per a la Transició Ecològica, Ana María Oñoro, amb qui s'ha reunit telemàticament. El primer edil ha estat acompanyat pel vicealcalde i regidor d'Ecologia Urbana, Sergi Campillo, i l'edil de Platges, Giuseppe Grezzi, segons ha informat el consistori en un comunicat.

Ribó ha assegurat que "el port està frenant la possible recuperació natural de la costa de la ciutat". "València té dos problemes que estan perjudicant de forma molt clara les platges del sud de la ciutat i alhora estan ampliant les platges del nord: un canvi climàtic molt agressiu i una ampliació del port que disminueix la capacitat natural de regeneració de la costa", ha exposat.

Així mateix, ha subratllat que "el canvi climàtic està accelerant les tempestats virulentes sobre la costa i el port frena la seua recuperació". L'informe explica que les platges del sud de la capital valenciana pateixen "una gran pèrdua de volum d'arena i una potent reculada de les dunes de primera línia".

L'estudi, que realitza una comparativa de l'estat de la costa sud de la ciutat entre novembre de 2015 i octubre de 2020, conclou que "l'impacte erosiu dels temporals dels últims cinc anys, especialment de la tempestat Gloria, és molt marcat, quantificant-se unes pèrdues d'arena de més de 300.000 metres cúbics respecte a la situació en la tardor de 2015".

En aquest treball es pregunten "on ha anat a parar tota l'arena que va ser arrossegada durant aquests temporals" i apunta que "si bé no hi ha una resposta definitiva", s'ha de suposar "que ha anat a depositar-se en profunditats en què no arriba a ser removilizada i, per tant, no es facilita la recuperació del perfil de platja anterior", segons ha assenyalat l'Ajuntament.

L'estudi assegura que "els processos de regeneració natural solament aconsegueixen recuperar de forma molt parcial la morfologia prèvia", motiu pel qual "el volum d'arena disponible ha patit una disminució i tot el sistema ha fet un pas més cap a una major fragilitat".

En concret, afirma que "el volum retornat al sistema platja-duna no aconsegueix el 23% del material perdut en la fase erosiva" i apunta que "així, en la platja s'ha recuperat un 27,8% del volum d'arena perduda entre octubre de 2015 i març de 2020 i en el front dunar s'ha retornat solament el 16% entre octubre de 2015 i març de 2020".

"Resulta evident que aquesta seqüència de grans temporals, i molt especialment el de gener de 2020, marquen una fita en un procés de disminució progressiva de l'arena disponible en les platges del terme municipal", manifesta l'anàlisi.

Conclou que totes les platges de la ciutat han patit en els últims cinc anys una pèrdua d'amplària, a excepció de Pinedo (en la zona entre espigons) i la Garrofera. La pèrdua és "especialment notable" en el Muntanyar de Pujol, que ha perdut 5,02 metres d'ample en cinc anys, la Gola del Perellonet (-7'21m.) i la platja de la Punta (-7'11 m.)

"FRAGILITAT MOLT IMPORTANT"

L'estudi afig que "açò evidencia una situació de fragilitat molt important que hem de prendre en consideració" i assevera que "les platges del terme municipal presenten globalment una situació deficitària respecte a la situació de partida de 2015".

Sergi Campillo ha indicat que aquest treball "demostra que ja tenim el mapa definitiu del que s'ha perdut d'arena a causa dels últims temporals i l'efecte barrera del port, que afecta a la no estabilitat de les platges i del parc natural de l'Albufera".

"Hem volgut mostrar a la directora general la gravetat de la situació perquè realment estem en una situació al límit i és hora que el Govern central es done compte que podem tindre una afecció definitiva de salinitat en la Devesa, en les nostres masses d'aigua, en els cultius de primera línia i en la pèrdua completa del cordó dunar, on hem invertit desenes i desenes de milions d'euros i que són un model de recuperació natural de dunes a Europa", ha declarat.

El vicealcalde ha ressaltat la necessitat "d'accelerar al màxim el projecte de regeneració de les platges del sud, pressupostat en 28 milions", alhora que ha subratllat que aquest "formen part del parc natural de l'Albufera".

RENATURALITZACIÓ DEL PASSEIG MARÍTIM

D'altra banda, Ribó i els dos edils han informat a la directora general del projecte de renaturalització del passeig marítim de les platges del Cabanyal i la Malva-rosa. Campillo ha precisat que pretén la transformació "d'un passeig marítim d'aparença molt dura i un model desfasat per una platja més natural, per la recuperació d'un cordó dunar que permeta veure el mar des del passeig, amb plantes adaptades i zona arbòria".

"El passeig marítim de les platges urbanes del nord de la ciutat està sense ombra i, a l'estiu, tenim molta insolació i molta calor", ha agregat, a més de considerar "necessari que Costas conega aquest projecte perquè és una zona de domini marítim-terrestre" sobre la qual "el ministeri ha de donar el vistiplau". L'edil ha matisat que aquest procés de renaturalización s'emmarca en el de tota la ciutat.