L'ozó és un contaminant incontrolat i incontrolable a Catalunya. A hores d'ara, el límit permès per norma és superat de llarg. Els catalans suportem quatre vegades més dies d'excessos dels fixats com a màxim.

Són un total de 100 dies en què, durant el 2008, es va superar el volum permès per la UE (el màxim està fixat en 25 dies superant 120 micrograms/m3). Aquest paràmetre s'haurà d'acomplir punt per punt l'any vinent, però els efectes d'aquest contaminant ja els patim ara.

En dies amb una intensa radiació solar, la combinació de la contaminació generada pel trànsit i la indústria, juntament amb els compostos orgànics que produeix la vegetació, fa que s'obtingui l'anomenat ozó troposfèric.

Aquest contaminant secundari provoca tos, irritacions a la faringe i als ulls, cansament, mal de cap o un empitjorament de la funció pulmonar. Per això cal evitar les hores amb més radiació solar, sobretot a l'estiu.

Com que les partícules contaminants dels tubs d'escapament es traslladen amb el vent, la zona que pateix més l'efecte de l'ozó no és l'àrea de Barcelona (1 dia superant el límit), com podria semblar, sinó la plana de Vic (39 dies superant el límit) i el Montseny, amb una intensa vegetació.

La zona que durant el 2008 va patir més dies l'efecte de l'ozó per damunt del límit permès va ser Vandellòs (59 dies), un fet que, des del Servei de Vigilància i Control de l'Aire de la Generalitat, el tècnic David Pagès desvincula de la central nuclear.